K. C. Nicolaou
  | |
| Nom original | (el) Κυριάκος Κώστα Νικολάου |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 juliol 1946 (78 anys) Karavas (Xipre) (en)  |
| Membre de l'Acadèmia d'Atenes | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Houston |
| Formació | Universitat de Londres - química (–1972) Universitat de Colúmbia Universitat Harvard University College de Londres |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Ocupació | químic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a San Diego Universitat de Pennsilvània Universitat Rice |
| Membre de | Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (2009–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1996–) Acadèmia d'Atenes Societat Filosòfica Americana Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Royal Society Associació americana per l'avanç de la ciència |
Premis
| |
Kyriacos Costa Nicolaou (grec: Κυριάκος Κ. Νικολάου; Karavas (Xipre), 5 de juliol de 1946) és un químic xipriota-nord-americà conegut per la seva investigació en l'àrea de la síntesi total de productes naturals. Actualment és professor de química Harry C. i Olga K. Wiess a la Rice University,[1] després d'haver ocupat càrrecs acadèmics a The Scripps Research Institute / UC San Diego ia la Universitat de Pennsylvania.
Biografia
KC Nicolaou va néixer a Xipre, on va créixer i va anar a l'escola fins als 18 anys. El 1964 va marxar a Anglaterra on va passar dos anys aprenent anglès i preparant-se per entrar a la universitat. Va estudiar química a la Universitat de Londres. (B.Sc., 1969, Bedford College ; Ph.D. 1972, University College London, amb els professors F. Sondheimer i PJ Garratt). El 1972 es va traslladar als Estats Units i, després de nomenaments postdoctorals a la Universitat de Colúmbia (1972–1973, professor TJ Katz) i a la Universitat Harvard (1973–1976, professor EJ Corey), es va incorporar a la facultat de la Universitat de Pennsilvània, on es va incorporar. es va convertir en el professor de química de Rhodes-Thompson. Mentre estava a Penn, va guanyar la prestigiosa beca Sloan .[2]
El 1989, es va traslladar a San Diego, on va ocupar un càrrec conjunt a la Universitat de Califòrnia, San Diego, on va exercir com a professor de química, i a l'Institut de Recerca Scripps, on va ser professor de química de Darlene Shiley i president del Departament de Química. El 1996, va ser nomenat Aline W. i LS Skaggs Professor de Biologia Química a The Skaggs Institute for Chemical Biology, The Scripps Research Institute. Del 2005 al 2011, va dirigir el Laboratori de síntesi química @ ICES-A*STAR, Singapur. El 2013, Nicolaou es va traslladar a la Universitat Rice.
El grup Nicolaou és actiu en el camp de la química orgànica amb interessos de recerca en el desenvolupament de metodologies i la síntesi total. És responsable de la síntesi de moltes molècules complexes que es troben a la natura, com ara el taxol i la vancomicina. La ruta del seu grup a Taxol, completada el 1994 aproximadament al mateix temps que una síntesi pel grup de Robert A. Holton, va atreure l'atenció dels mitjans de comunicació nacionals a causa de la complexitat estructural de Taxol i la seva potent activitat anticancerosa.[3][4]
Síntesis totals realitzades
- Àcids endiandrics A – D (1982)
- Amfoteronolida B i amfotericina B (1987)
- Calicheamicina γ 1 (1992)
- Sirolimus (1993)
- Taxol (1994)
- Àcid saragosic A (1994)
- Brevetoxina B (1995)
- Vancomicina (1998)
- Uncialamycin (2008)
- Esporolida B (2009)
- Viridicatumtoxina B (2013)
- Shishijimicin A (2015)
- Thailanstatin A (2016)
- Gukulenin B (2022)
Llibres
També és coautor de tres llibres populars sobre síntesi total :
- Classics in Total Synthesis I, 1996[1]
- Classics in Total Synthesis II, 2003[2]
- Classics in Total Synthesis III, 2011[3]
A part d'aquests, va ser autor o coautor de diversos altres llibres:
- Molecules That Changed the World, 2008
- Handbook of Combinatorial Chemistry: Drugs, Catalysts, Materials, 2002
- Selenium in Natural Products Synthesis, 1984
Premis
KC Nicolaou ha rebut nombrosos premis i honors, com ara:
- Medalla d'or Robert Koch 2021 (Alemanya)
- Premi Wolf de Química 2016 (Israel)
- 2011 Medalla Benjamin Franklin en Química (Franklin Institute USA)
- 2005 Premi Arthur C. Cope (EUA)[5]
- 2003 Premi Nobel de Signatura en Educació de Postgrau (amb Phil S. Baran)
- Premi Tetraedre 2002
- 2001 Premi Ernst Schering (Alemanya)
- 2000 Medalla d'Or Paul Karrer (Suïssa)
- Premi Esselen 1998 (EUA)
- 1996 Premi Linus Pauling (EUA)
- Premi Aspirina (Espanya)
- Conferència del premi Max Tishler (Harvard)
- Premi Yamada (Japó)
- Premi Janssen (Bèlgica)
- Medalla de Nagoya (Japó)
- Medalla del Centenari (Royal Society UK)
- Medalla Inhoffen (Alemanya)
- Medalla Nichols (EUA)
- Premi ACS al treball creatiu en química orgànica sintètica (EUA)
- Premi ACS Guenther en Química de Productes Naturals (EUA)
- Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
- Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències
- Membre de la Societat Filosòfica Americana.[6]
- Membre estranger de la Royal Society (2013).[7]
Referències
- ↑ «Rice University - The People of Rice Faculty, Staff, Students and Alumni» (en anglès). Universitat de Rice. [Consulta: 30 agost 2022].
- ↑ «K.C. Nicolaou». [Consulta: 27 maig 2020]. Arxivat 13 August 2020[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ , 21-02-1994, p. 32–34.
- ↑ , 15-02-1994 [Consulta: 22 agost 2013].
- ↑ «Arthur C. Cope Award». ACS. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ «APS Member History». [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ «New Fellows 2013». Royal Society. [Consulta: 30 juliol 2013].
- ^ Nicolaou, Kyriacos Costa. Classics in Total Synthesis: Targets, Strategies, Methods. Wiley-VCH, 1996. ISBN 978-3-527-29231-8.
- ^ Nicolaou, Kyriacos Costa. Classics in Total Synthesis II: More Targets, Strategies, Methods. Wiley-VCH, 2003. ISBN 978-3-527-30684-8.
- ^ Nicolaou, Kyriacos Costa. Classics in Total Synthesis III: Further Targets, Strategies, Methods. Wiley-VCH, 2011. ISBN 978-3-527-32957-1.
- ^ «Benjamin Franklin Medal in Chemistry». Franklin Institute. Arxivat de l'original el 30 juliol 2012. [Consulta: 23 desembre 2011].
Enllaços externs
- El grup Nicolaou de la Universitat Rice
- Una entrevista en vídeo del professor Nicolaou