Josep Leonci Lasplazas Pujolar
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juliol 1897  Llers (Alt Empordà) |
| Mort | 20 agost 1975 (78 anys) Barcelona |
| Director El Mundo Deportivo | |
| 1939 – setembre 1967 ← Josep Torrens Font – Ricard Grau Escoda → | |
| Activitat | |
| Ocupació | futbolista, entrenador de futbol, remer, periodista, nedador |
| Esport | futbol rem natació |
| Participà en | |
| 1924 | Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Vuit amb timoner masculí |
  | |
Josep Leonci Lasplazas Pujolar (Llers, 18 de juliol de 1897 - Barcelona, 20 d'agost de 1975),[1] conegut com a José L. Lasplazas, fou un periodista i dirigent esportiu català.[2]
Biografia
En la seva joventut practicà diversos esports. En rem, va ser component de l'equip espanyol de vuit amb timoner que va participar en els Jocs Olímpics de París 1924; en futbol va jugar com a porter a l'Universitary SC, en el qual va coincidir amb Ricard Zamora, fou designat seleccionador català de futbol (1941-71), tot i que els partits els dirigia habitualment un entrenador professional, i entre el juny del 1959 i l'octubre del 1960 formà part d'un trio seleccionador de l'equip estatal; en rugbi va ser campió d'Espanya amb el Club Natació Barcelona, i en natació va ser campió de Catalunya en salts de trampolí. Com a dirigent esportiu va ser president de la Federació Catalana de Rem durant uns mesos de l'any 1935 representant el Reial Club Marítim de Barcelona.
La seva activitat com a esportista la va compaginar amb la de periodista, començà la seva trajectòria com a redactor de la Gaceta Sportiva (1922) i Sports (1923) i com a redactor en cap d'Aire Libre (1923). Seguí en el Diari de Barcelona i El Mundo Deportivo (1924-36). Després de la Guerra Civil Espanyola continuà col·laborant en ambdós diaris fins a la seva mort, el segon dels quals arribà a dirigir (1940-67). Fou locutor i cap d'esports de Ràdio Nacional d'Espanya a Barcelona, on la seva tasca fou reconeguda amb el premi Ondas (1956). Presidí l'Associació de Periodistes Esportius de Barcelona. També fou conferenciant sobre temàtica esportiva, i publicà la Enciclopedia de los Deportes (1959).[3]
Referències
- ↑ «a/es/notices/2012/11/lluis_lainz_maradona_enmascaro_con_una_hepatitis_una_enfermedad_de_transmision_sexual_28474.php El serbio Broćić sustituye a Helenio Herrera». Diario Gol. [Consulta: 1r abril 2015].
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-.
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
Entrenadors de la selecció de futbol d'Espanya | |
|---|---|
Bru 1920 · Ruete 1921 a 22 · Berraondo 1921 a 28 · Castro 1921 a 27 · Mateos 1922 a 33 · Díaz 1922 · Argüello 1923 · Parages 1923 a 24 · Cernuda 1923 a 24 · Colina 1924 · Rosich 1924 · Olave 1924 · Gutiérrez 1925 · Cabot 1925 · Montero 1926 a 27 · García 1934 a 36 · Teus 1941 a 42 · Quincoces 1945 · Pasarín 1946 · Coronado 1947 · Eizaguirre 1948 a 50 · Alcántara & Iceta & Quesada 1951 · Zamora 1951 a 52 · Escartín 1952 a 53 · Iribarren 1953 a 54 · Melcón 1955 · Coronado & Del Valle & Jiménez & Touzón 1955 · Eizaguirre 1955 a 56 · Meana 1957 a 59 · Costa & Gabilondo & Lasplazas 1959 a 60 · Herrera 1960 a 62 · Villalonga 1962 a 66 · Balmanya 1966 a 68 · Toba 1968 a 69 · Artigas & Molowny & Muñoz 1969 · Kubala 1969 a 80 · Santamaría 1980 a 82 · Muñoz 1982 a 88 · Suárez 1988 a 91 · Miera 1991 a 92 · Clemente 1992 a 98 · Camacho 1998 a 2002 · Sáez 2002 a 04 · Aragonés 2004 a 08 · Del Bosque 2008 a 16 · Lopetegui 2016 a 18 · Hierro 2018 · Luis Enrique 2018 a 19 · Moreno 2019 · Luis Enrique 2019 a 22 · De la Fuente 2022 |
