José de Reina y Frías
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José María de Reyna Frías de la Torre 1822 Fuentelapeña (província de Zamora) |
Mort | 26 març 1887 (64/65 anys) Madrid |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
24 maig 1884 – 26 març 1887 – Gustavo Reina Latorre → Circumscripció electoral: districte electoral d'Alcañices | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
19 febrer 1876 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: districte electoral d'Alcañices | |
Capità general de les Illes Balears | |
18 juliol 1866 – 20 març 1867 ← Joaquim de Bassols i de Maranyosa – José García de Paredes y Losada → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
3 gener 1866 – 30 desembre 1868 Circumscripció electoral: Zamora | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
30 desembre 1864 – 12 juliol 1865 Circumscripció electoral: districte electoral d'Alcañices | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
6 maig 1857 – 13 maig 1858 Circumscripció electoral: districte electoral d'Alcañices | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Família | |
Cònjuge | Amalia Latorre Jiménez Placer |
José de Reina y Frías (castellà: José María de Reyna Frías de la Torre) (Fuentelapeña, 1822 - Madrid, 26 de març de 1887) va ser un militar i polític espanyol d'ideologia moderada, membre del Partit Moderat, diputat a Corts i comte d'Oricáin.[1]
Biografia
Nascut a la localitat zamorana de Fuentelapeña. De família militar, estudià a la Universitat de Salamanca i en 1834 ingressa com a cadet en el Regiment d'Infanteria de Castella, i lluità en la Primera Guerra Carlina.[2] Al llarg de la seva carrera militar va exercir les funcions de Comandant General d'Osca, Capità General de les Illes Balears (1866-1867), així com governador militar de Madrid i Melilla. Fou ascendit a Mariscal de Camp el gener de 1864. L'esclat de la revolució de 1868 el va sorprendre a les Illes Balears, i va acompanyar la família de la reina Isabel II a l'exili. Es va negar a reconèixer Amadeu de Savoia i es va donar de baixa a l'exèrcit.[3] Després de la restauració, va arribar a ser igualment Inspector General de Carrabiners i membre del Consell d'Estat a partir de maig de 1879.[4]
En l'àmbit polític, afí als moderats de Narváez, va ser diputat a corts per la província de Zamora en sis ocasions, tant durant el regnat d'Isabel II, com després de la Restauració borbònica amb Alfons XII d'Espanya en el Tron a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879, 1881 i 1884.[5] També va ser elegit senador el 1878, tot i que no va jurar el càrrec.[6] La corona li va concedir el títol de comte d'Oricain el 20 de març de 1864.[7]
Referències
- ↑ José de Reina y Frías, Real Academia de la Historia
- ↑ «José de Reina y Frías». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El legado de un patriota, La Opinión de Zamora 11 de maig de 2010
- ↑ El Conde de Oricain, La Opinión de Zamora, 30 de novembre de 2016
- ↑ REINA FRIAS, JOSE, Índex del Congrés dels Diputats
- ↑ REINA FRÍAS, JOSÉ al web del Senat
- ↑ José María Reina Frías de la Torre, geneanet, org