José Castro y Serrano

José Castro y Serrano

Biografia
Naixement	1829 Granada (Espanya)
Mort	1896 (66/67 anys) Madrid
Sepultura	Sacramental de San Lorenzo y San José
Es coneix per	Cocinero de S. M.
Activitat
Ocupació	Periodista i gastrònom
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola

José de Castro y Serrano, conegut també pel seu pseudònim Cocinero de S. M., (Granada, 1829 - Madrid, 1896) va ser un metge, gastrònom, periodista i escriptor espanyol de la segona meitat del segle xix.

Als divuit anys era ja metge, ofici que no va voler mai exercir, perquè li atreien més les lletres, que va conrear com a periodista, cronista de l'alta societat i d'exposicions a Londres i París, narrador i assagista. Moderat en política, mai va voler acceptar cap càrrec públic (o no l'hi van oferir els seus nombrosos amics); va ser oficial del ministeri d'Ultramar i va formar part de la tertúlia granadina de La Cuerda amb el nom de "Novedades" i de la de Gregorio Cruzada Villaamil a Madrid; va residir un temps a Londres i va conèixer a la perfecció la literatura anglesa, de la qual va prendre el seu característic humor, que es fixava especialment en el que anomenava la bêtisse humaine, la "estultícia humana"; estimava l'art pictòric i la música; va estar a París representant a Espanya en l'Exposició Universal.

Va ser redactor de La Gacetilla (1859), El Crítico (1856) i El Observador (1857) i va col·laborar en les principals publicacions de la seva època. El 1862 va publicar en La América les seves Cartas transcendentales; també té forma epistolar La novela de Egipto, publicada per lliuraments a La Época el 1869. Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Llengua (1889) i de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran. Va escriure diversos contes, quadres de costums i llibres de viatges amb elegància i humor chispeante, en els quals sabia criticar sense que l'ofès arribés a sentir-se atacat. Leopoldo Alas, González-Blanco i Azorín van lloar els seus escrits. Va documentar els plats de la cuina espanyola vuitcentista. Va publicar l'any 1888 un dels primers llibres de gastronomia escrits en castellà.^[1]

• La mascarada, 1853.
• La otra vida (cuentos viejos), 1859.
• Cartas trascendentales escritas a un amigo de confianza, publicades el 1862 a La América i reimpreses després diverses vegades.
• La novela de Egipto, publicada per lliuraments La Época, 1869.
• Cuadros contemporáneos (Madrid, 1871).
• España en Londres, 1862.
• Mesa revuelta, 1872.
• Historias vulgares, 1887.
• Dos historias vulgares, 1891.
• Los Países Bajos vistos por alto, 1880.
• España en París, 1867.
• De la amenidad y galanura en los escritos, discurs de recepció en l'Acadèmia Espanyola, 1889.
• Madrid al deguerrotipo.
• El reloj de arena, novel·la.

• La mesa moderna (1888) realitzat en col·laboració amb Mariano Pardo y Figueroa (Doctor thebussem).

Premis i fites
Precedit per: Francisco de Paula Canalejas Casas	Reial Acadèmia Espanyola Cadira k 1889-1896	Succeït per: José María de Pereda