Jesús Aramburu Olarán
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 novembre 1917 Aretxabaleta (Guipúscoa) |
Mort | 20 setembre 2000 (82 anys) Madrid |
Procurador a Corts | |
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
Director general de Política Interior | |
9 abril 1965 – 29 desembre 1967 ← Ramón Laporta Girón – José de Diego López → | |
Procurador a Corts | |
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ← Ramón Laporta Girón – José Manuel Pardo de Santayana y Suárez → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
Governador civil de la província de Madrid | |
26 maig 1957 – 9 abril 1965 ← Eduardo Álvarez-Rementería Martínez – José Manuel Pardo de Santayana y Suárez → | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1955 – 14 abril 1958 ← Eduardo Álvarez-Rementería Martínez – Antonio Ruiz Ocaña Remiro → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
4 octubre 1954 – 13 abril 1955 ← Vicente Muñoz Calero Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
Governador civil de la província de Valladolid | |
20 juliol 1954 – 26 maig 1957 ← Vicente Muñoz Calero – Antonio Ruiz Ocaña Remiro → | |
Governador civil de la província d'Alacant | |
4 febrer 1949 – 20 juliol 1954 ← José María Paternina Iturreagogoitia – Evaristo Martín Freire → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | metge, polític |
Partit | FE de las JONS |
Premis
|
Jesús Aramburu Olarán (Aretxabaleta, 12 de novembre de 1917 - Madrid, 20 de setembre de 2000), va ser un metge i polític espanyol que va arribar a exercir llocs de rellevància durant el franquisme.
Biografia
Nascut a la localitat guipuscoana d'Aretxabaleta, es va llicenciar i va doctorar en Medicina i Cirurgia, començant a exercir de metge de jove. Es va afiliar a la Falange en els anys 30, arribant a ser cap de centúria de la Falange madrilenya. Va combatre en les files del bàndol nacional durant la Guerra Civil.
Després de la contesa va ser nomenat sotscap provincial del Moviment s la província de Salamanca. En febrer de 1949 va ser nomenat governador civil de la província Alacant,[1] així com cap del moviment en aquesta província, en la qual va dur a terme una destacada labor. Així mateix, durant la seva estada en terres alacantines, va ser president de l'empresa alcoiana Editorial Marfil.
En juliol de 1954 va ser designat governador civil de la província de Valladolid.[2]
Posteriorment es va establir a Madrid, on va exercir de governador civil entre 1957 i 1965[3]substituint en el càrrec Eduardo Álvarez-Rementería. Més tard també va exercir els càrrecs de Director General de Política Interior (1965-1967), Delegat d'Àrea Metropolitana i Conseller Nacional del Movimiento. També va ser procurador en Corts com a Conseller Nacional de 1955 a 1977.[4]
En el terreny empresarial també va ser president Pextrafil, S.A. i vicepresident de Papeleras Reunidas. Va ser membre del Cos Nacional de la Vella Guàrdia i president de la Federació De Salamanca de Pilota Basca en 1946.[5] Fou guardonat amb la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1962), l'Orde del Mèrit Civil, Orde del Mèrit Militar, l'Orde de Cisneros, Medalla d'Or de la Vila de Madrid, la Medalla de la Vella Guàrdia i la Medalla de Patiments per la Pàtria.[6]
Referències
- ↑ DECRETO de 4 de febrero de 1949 por el que se nombra Gobierno civil de la provincia de Alicante a don Jesús Aramburu Olarán.
- ↑ DECRETOS de 20 de julio de 1954 por los que se nombran Gobernadores Civiles de las provincias de Alicante, Las Palmas y Valladolid a don Evaristo Martín Freire, don Santiago Guillén Moreno y don Jesús Aramburu Olarán, respectivamente.
- ↑ «Nombramiento de gobernadores civiles de varias provincias». .
- ↑ Jesús Aramburu Olarán a l'Índex Històric del Congrés dels Diputats
- ↑ Jesús Aramburu Olaran a l'Auñamendi Eusko Entziklopedia
- ↑ Don Jesús Aramburu Olarán, ABC, 10 d'abril de 1965