Jean-Jacques-Régis de Cambacérès
Nom original | (fr) Jean-Jacques Régis de Cambacérès |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 octubre 1753 Montpeller (Regne de França) |
Mort | 8 març 1824 (70 anys) París (Restauració francesa) |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 39 Grave of Cambacérès (en) |
Président de la Chambre des pairs (fr) | |
2 juny 1815 – 7 juliol 1815 | |
Ministre de Justícia de França | |
20 març 1815 – 22 juny 1815 | |
Mestre del Gran Orient de França | |
1806 – 1814 | |
Archchancellor (en) | |
1804 – | |
Seient 30 de l'Acadèmia Francesa | |
28 gener 1803 – 21 març 1816 ← Auteur de l'"Essai général de tactique", – Louis Gabriel Ambroise de Bonald → | |
Cònsol (França) | |
13 desembre 1799 – 18 maig 1804 | |
Ministre de Justícia de França | |
14 juny 1799 – 9 novembre 1799 | |
President del Consell dels Cinc-cents | |
22 octubre 1796 – 20 novembre 1796 | |
53è President de la Convenció Nacional | |
7 octubre 1794 – 22 octubre 1794 ← André Dumont – Pierre-Louis Prieur → | |
Président du Sénat conservateur (fr) | |
Dades personals | |
Formació | Faculté de droit et science politique de Montpellier (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | jurista, polític |
Membre de | Acadèmia Francesa (1803–) Confrérie des Pénitents blancs de Montpellier (fr) Conseil du Sceau (fr) Comité de législation (fr) |
Participà en | |
5 maig 1789 | Revolució Francesa |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Altres | |
Títol | Duc |
Família | Cambacérès (en) |
Pare | Jean-Antoine de Cambacérès |
Germans | Étienne Hubert de Cambacérès Jean-Pierre-Hugues Cambacérès |
Premis
| |
Signatura | |
Jean-Jacques Régis de Cambàceres (Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès. De família de magistrats, fou diputat de l'Erau a la Convenció Nacional (1792), i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents. Fou membre del consell de legislació (primer projecte de codi civil, 1793) i ministre de justícia (1799) del Directori.[1] Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol amb Paul de Barras (1799), arxicanceller de l'imperi (1804) i duc de Parma. Presidí el Senat i el consell d'estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic: tingué un paper principal en la redacció del codi civil (1801-04) i dels subsegüents codis, en els quals va despenalitzar l'homosexualitat (perquè, segons es creu, era homosexual). Desaconsellà les invasions d'Espanya i de l'Imperi Rus. A l'adveniment de la Restauració s'exilià a Brussel·les. El 1818 Lluís XVIII li permeté de tornar a França.
Referències
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |
- ↑ «Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, duke de Parme | French statesman» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2020].