Institut Hoover
Lema | Ideas defining a free society |
---|---|
Epònim | Herbert Hoover |
Dades | |
Tipus | Think tank |
Camp de treball | política econòmica, política educativa, política energètica, política científica, política tecnològica, política sanitària, política exterior, ciències socials, llibertat econòmica, mercat lliure, limited government (en) , història, educació i dret |
Ideologia | conservadorisme llibertarisme |
Forma jurídica | associació 501(c)(3) |
Història | |
Creació | 1919 |
Fundador | Herbert Hoover |
Governança corporativa | |
Seu |
|
Gerent/director | Thomas W. Gilligan (2015–) Condoleezza Rice (2020–) |
Director | John Raisian |
Persona rellevant | Henry Kissinger Niall Ferguson Richard Allen Epstein Thomas Sowell Milton Friedman Gary Becker Newt Gingrich |
Òrgan de premsa | Policy Review (en) |
Entitat matriu | Universitat Stanford |
Filial | Biblioteca i Arxius de la Institució Hoover Stanford University East Asia Library (en) (–2001) |
Part de | Universitat Stanford |
Indicador econòmic | |
Finançador | Koret Foundation (en) Walton family (en) Bradley Foundation Scaife Foundations Alan Howard William Simon |
Ingressos totals | 69.477.000 $ (2015) |
Despesa | 59.910.000 (2015) |
Altres | |
Premis | |
Lloc web | www.hoover.org |
L'Institut Hoover (la seva denominació oficial és, en anglès: Hoover Institution on War, Revolution and Peace), és una biblioteca i un think tank fundat el 1919 pel futur president dels Estats Units, Herbert Hoover, que fou alumne de la Universitat Stanford.
L'Institut Hoover és una unitat de la Universitat Stanford, i està situat al campus universitari. Disposa d'un gran arxiu relacionat amb el president Hoover, la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. Els seus principis bàsics són: el govern representatiu, l'empresa privada, la pau, la llibertat personal i les garanties del sistema americà.[1]
L'Institut Hoover té gran influència en els sectors conservador i liberal dels Estats Units, i ha estat durant molt temps un centre de formació per als conservadors d'alt perfil polític; un gran nombre de becaris de la Institució Hoover han tingut connexions amb el govern, han ocupat càrrecs a l'administració del govern de George W. Bush o del Partit Republicà dels Estats Units. Per exemple, estan vinculats a l'Institut Hoover les influents personalitats de perfil conservador Edwin Meese, Condoleezza Rice, George Shultz, Thomas Sowell, Shelby Steele i Amy Zegart.
Referències
- ↑ «Hoover Institution - Mission Statement». hoover.org. Arxivat de l'original el 2009-09-30. [Consulta: 21 gener 2011].
Enllaços externs
- hoover.org, lloc web oficial
- hoover.org/hila, lloc web oficial de la Hoover Institution Library and Archives