Inderborita
Inderborita | |
---|---|
Cristalls d'inderborita de la localitat tipus | |
Fórmula química | CaMg[H₃B₃(OH)₅]₂·6H₂O |
Epònim | Borat, llac Inder i composició |
Localitat tipus | dipòsit de bor d'Inder, Atirau, Kazakhstan |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.CA.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.CA.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.04 |
Dana | 26.3.1.2 |
Heys | 9.3.23 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 12,13Å; b = 7,43Å; c = 19,23Å; β = 90,29° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | incolor a blanc |
Exfoliació | bona en {100} good |
Fractura | concoidal |
Duresa | 3,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 2 g/cm³ (mesurada); |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,482 nβ = 1,512 nγ = 1,530 |
Birefringència | δ = 0,048 |
Angle 2V | mesurat: 77°, calculat: 74° |
Dispersió òptica | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1940 |
Símbol | Ibo |
Referències | [1] |
La inderborita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la inderita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el llac Inder (Kazakhstan), i per la seva composició química contenint bor.
Característiques
La inderborita és un borat de fórmula química CaMg[H₃B₃(OH)₅]₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls prismàtics ben formats de fins a 10 centímetres on s'han pogut observar fins a una dotzena de formes; també en toscos agregats cristal·lins.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la inderborita pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: inderita, ameghinita, kurnakovita, meyerhofferita, inyoïta, solongoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1940 al dipòsit de bor d'Inder, a Atirau, Kazakhstan, on sol trobar-se associada a altres minerals com: ulexita, szaibelyita, inyoïta i colemanita. També ha estat descrita al dipòsit de bor de Sarıkaya, a Kirka (Anatòlia Central, Turquia), i a la mina Santa Rosa, a Sijes (Salta, Argentina)