Ilià Repin
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 (1909)  | |
| Nom original | (ru) Илья́ Ефи́мович Ре́пин |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 juliol 1844 (Julià) Txuguiv (Imperi Rus) |
| Mort | 29 setembre 1930 (86 anys) Repino (Finlàndia) |
| Sepultura | Penaty estate (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia Imperial de les Arts (1863–1871) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | pintor, artista gràfic, assagista, escultor, professor |
| Ocupador | Escola Superior d'Art de l'Acadèmia Imperial de les Arts |
| Membre de | |
| Gènere | Pintura d'història, retrat i pintura de gènere |
| Moviment | Realisme |
| Professors | Ivan Kramskoi i Bunakov Ivan Mikhailovich (en) |
| Alumnes | Jacob Milkin../... 27+ |
| Influències | Ivan Kramskoi, Aleksandr Puixkin, Mikhaïl Lèrmontov, Vassili Jukovski, Feodor Pryanishnikov (en) , Vasilij Dmitrievič Polenov, Mark Antokolski, Vladimir Vasil'evic Stasov, Fyodor Vasil'yev, Alexander Porokhoshchikov (en) , Kornei Txukovski, Aleksey Ivanovich Shevtsov (en) , Édouard Manet, Yakov Minchekov (en) , Pavel Tret'yakov, Lev Tolstoi, Borís Asàfiev, Alexandre III de Rússia, Aleksey Bogolyubov, Vsevolod Garshin, Aleksandr Benois, Serguei Diàguilev i Diego Velázquez |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Vera Alekseyevna Repina (en) Natalia Nordman (en) |
| Fills | Iouri Repine (  Vera Alekseyevna Repina (en) ) |
| Mare | Tatiana Repina (en) |
Premis
| |
Signatura  | |
| Lloc web | ilya-repin.ru |
   | |
Ilià Iefímovitx Repin (en rus, Илья́ Ефи́мович Ре́пин; en ucraïnès: Ілля Юхимович Рєпін) (5 d'agost del 1844, Txugúiev, Gubèrnia de Khàrkiv, Imperi Rus - 29 de setembre del 1930, Kuokkala, Finlàndia) fou un destacat pintor i escultor rus del moviment artístic Peredvíjniki. Les seves obres, emmarcades en el realisme, contenen sovint una gran profunditat psicològica i exhibeixen les tensions de l'ordre social existent A les acaballes dels anys 20 va començar a publicar-se a l'URSS tot de treballs detallats sobre la seva obra i uns deu anys després va ser un exemple a seguir per als artistes del realisme socialista.
Vida i obra
Ilià Repin va néixer a Txugúiev, Khàrkov, al centre de la regió històrica d'Ucraïna Sloboda.
El seu pare, Iefim, era un militar i colon que es dedicava al conreu de la terra, però estava obligat al deure militar. Repin comença a tenir contacte amb la pintura com a aprenent amb tretze anys al taller d'un artista local dedicat a les icones anomenat Ivan Bunakov. El 1866 es traslladà a Sant Petersburg i ingressà a l'Acadèmia Imperial de les Arts.
Amb la seva primera obra mestra, La resurrecció de la filla de Jaire, va guanyar la medalla d'or d'un concurs de l'Acadèmia, i per tant una beca per estudiar a França i a Itàlia. Així és com Repin va arribar a viure a París, on va rebre la influència de la pintura impressionista, que va tenir importants conseqüències sobre la seva forma de fer servir la llum i el color. Tanmateix, el seu estil continuà essent més aviat proper al dels mestres de la vella escola, especialment a Rembrandt, i mai no va arribar a esdevenir un impressionista. Al llarg de la seva carrera va retratar gent normal, tant ucraïnesos com russos, tot i que durant els seus últims anys també representà a les seves obres membres de l'elit de l'Imperi Rus, la intel·liguèntsia, l'aristocràcia i fins i tot l'Emperador Nicolau II.
Els Pintors Itinerants
El 1878 Repin va unir-se a la Societat d'Exposicions Artístiques Itinerants, també coneguda com Els Itinerants (en rus Peredvíjniki) que a l'època en què Repin va arribar a la capital russa es varen rebel·lar contra el formalisme de l'Acadèmia. La fama de Repin va estendre's a partir del seu Els sirgadors del Volga, una obra que denunciava d'una manera impactant la dura tasca d'aquestes persones. Des del 1882 va viure a Sant Petersburg, realitzant freqüents visites a la seva terra natal, Ucraïna, i ocasionalment alguns viatges a l'estranger.
Temes històrics i contemporanis
Poc abans de l'assassinat de l'Emperador Alexandre II el 1881, començà a pintar una sèrie de quadres relacionats amb el moviment revolucionari rus: Negativa a confessar-se, Arrest d'un propagandista, La trobada dels revolucionaris i No ho esperaven, que és, aquesta última, la seva obra mestre sobre aquest tema, ja que s'hi representa la sorpresa dels membres d'una família quan reben a casa un exiliat polític.
La seva obra Processió de Pasqua a la regió de Kursk és sovint considerada un arquetip de l'estil nacional rus, mostrant diverses classes socials i les tensions entre elles, dins el context de la pràctica d'una tradició religiosa i unides en un avanç lent però continu.
El 1885 Repin acabà una de les seves pintures de més intensitat psicològica, Ivan el Terrible i el seu fill. Aquest oli mostra un horroritzat Ivan IV que abraça el seu fill agonitzant, al qual acaba de pegar i ferir mortalment en un excés de fúria. La mirada d'esfereïment d'Ivan contrasta amb l'expressió de serenitat del seu fill.
Una de les pintures més complexes de Repin, Els cosacs de Zaporíjia escriuen una carta al sultà de Turquia, va donar feina a l'artista durant molts anys, i és en gran manera fruit d'una investigació duta a terme conjuntament amb l'historiador Dmitri Iavornitski, amb qui va haver de viatjar diverses vegades a la regió dels cosacs de Zaporíjia. Repin va concebre aquesta obra com un estudi en clau d'humor, però també pensava que recollia els ideals de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, és a dir, el republicanisme dels cosacs ucraïnesos. Començà aquest quadre el 1880 i no va acabar-lo fins al 1891. Irònicament, fou adquirit immediatament per l'Emperador, qui pagà trenta-cinc mil rubles (una quantitat força alta en aquella època). Una altra versió d'aquest quadre, realitzada entre els anys 1889 i 1896 es conserva al Museu de Belles Arts de Khàrkiv. A més a més, Repin pintà dos esbossos a l'oli per a aquest quadre, un d'ells es troba a la Galeria Tretiakov i l'altre al Museu Nacional d'Art de Belarús, a Minsk.
Ja adult, Repin retratà molts dels seus il·lustres compatriotes, com el novel·lista Lev Tolstoi, el científic Dmitri Mendeléiev, el jurista i polític Konstantín Pobedonóstsev, el filantrop i mecenes Pàvel Tretiakov, els compositors Modest Mússorgski, Aleksandr Borodín, Aleksandr Glazunov, Mikhaïl Glinka i Anton Rubinstein, i el poeta i pintor ucraïnès Taràs Xevtxenko.
El 1900 va encarregar-li el govern de Rússia la seva obra més gran: un oli de 400 a 877 centímetres que representés una sessió solemne del Consell d'Estat de l'Imperi Rus.
Galeria de pintures
-
La resurrecció de la filla de Jaire (1871) -
Ivan el Terrible i el seu fill (1885) -
Els sirgadors del Volga (1870-1873) -
Els cosacs de Zaporíjia escriuen una carta al sultà de Turquia (1889-1896) -
Els cosacs de Zaporíjia escriuen una carta al sultà de Turquia (esbós a l'oli, 1878) -
Els cosacs de Zapíjia escriuen una carta al sultà de Turquia (esbós a l'oli, dècada de 1880) -
Sadkó al regne subaquàtic (1876) -
No se l'esperaven (1884-1888) -
Pomes i fulles (1879) -
Festa (1883) -
Retrat de Mitrofan Beliàiev (1886) -
Retrat de Lev Tolstoi (1887) -
Sant Nicolau de Myra salva tres innocents (1889) -
Retrat de Dmitri Mendeléiev (1885) -
Retrat de Lev Tolstoi (1893) -
Retrat de l'escriptor Aleksandr Jirkévitx (1894) -
Sessió solemne del Consell d'Estat (1903) -
Retrat del compositor Modest Mússorgski (1881) -
Retrat del compositor Anton Rubinstein (1881) -
Retrat d'Anton Rubinstein (1887) -
Retrat del compositor Aleksandr Glazunov (1887) -
Retrat del compositor Mikhaïl Glinka (1887) -
Retrat del compositor César Cuí (1890) -
Retrat del compositor Nikolai Rimski-Kórsakov (1893) -
Retrat de la filla de l'artista (1884) -
Retrat de Konstantín Pobedonóstsev (esbós, 1903) -
Retrat de la regent Sofia Alekséievna (1879) -
Retrat de l'historiador d'art i crític musical Vladímir Stàsov (1873) -
Retrat de Vladímir Stàsov (1883) -
Retrat de Vladímir Stàsov (1900) -
Retrat del filantrop Pàvel Tretiakov (1883) -
Retrat de Pàvel Tretiakov (1901) -
Aleksandr Puixkin amb 14 anys recitant un poema davant de Gavriïl Derjavin (1911) -
Manifiest d'Octubre (1906-1911) -
Retrat de l'Emperador Nicolau II (1896) -
Nicolau II (1896) -
El ramo otoñal. Retrat de Verónika Répina (1892) -
-
Retrat del ministre de finances Serguei Witte (1903) -
Retrat del científic i cirurgià Nikolai Pirogov (1881) -
Retrat del pintor Abram Iefímovitx Arkhípov -
Retrat de l'escriptor i periodista Vladímir Korolenko (1912) -
Retrat de la baronessa Varvara Ikskul von Hildebrandt (1889) -
Negativa a confessar-se (1879-1885) -
Nena pescadora (1874) -
Sirgadors creuant un gual (1872) -
Quina llibertat! (1903) -
Autoretrat(1887) -
Autoretrat treballant (1915) -
Job i els seus amics, (1869) -
Retrat del fisiòleg Ivan Mikhàilovitx Sétxenov (1889) -
El convidat de pedra. Joan i Anna (1885) -
Cerimònia nupcial de Nicolau II i la Gran Duquessa Alexandra Fiódorovna (1894) -
Retrat del neurofisiòleg i psiquiatra Vladímir Békhterev (1913) -
Retrat del pintor Alekséi Bogoliúbov (1876) -
Hopak (dansa ucraïnesa) (1927) -
El retrat més conegut de l'escriptor Vsévolod Garxin (1884)
