Grégoire de Saint-Vincent

Plantilla:Infotaula personaGrégoire de Saint-Vincent

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1584 Modifica el valor a Wikidata
Bruges (Països Baixos espanyols) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1667 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Gant (Països Baixos espanyols) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCollegio Romano (1605–1613)
Universitat de Douai (1601–1605)
Col·legi Jesuïta, Bruges (1595–1601) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, catedràtic, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Santa Bàrbara, Gant (1632–1667)
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1626–1632)
Antiga Universitat de Lovaina (1621–1625)
Col·legi de Nostra Senyora, Anvers (1617–1621) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsChristopher Clavius Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean-Charles della Faille Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Grégoire de Saint-Vincent (Bruges, 8 de setembre de 1584 - Gant, 27 de gener de 1667), en llatí: Gregorius de Sancto Vincentio, va ser un matemàtic jesuïta flamenc del segle xvii.

Vida

No es coneix gens de la vida de Sant-Vincent abans d'ingressar al col·legi jesuïta de Bruges el 1595, tot i que es pot suposar que era fill de comerciants espanyols instal·lats a Flandes.[1] A partir de 1601 va estudiar filosofia i matemàtiques al col·legi de Douai, a nord de França i el 1605 va ingressar a l'orde jesuïta. El 1611 es traslladà a Roma on completà els seus estudis matemàtics al Collegio Romano sota la direcció de Christopher Clavius.[2]

El 1613 fou ordenat sacerdot i els anys següents feu de professor a diverses escoles jesuïtes del seu país (Brussel·les i 's-Hertogenbosch). Després d'un breu període de capellà de les tropes espanyoles estacionades als Països Baixos, a partir de 1616 romangué a la casa jesuïta d'Anvers, de la que era rector un altre matemàtic jesuïta conegut: François d'Agullon.

El 1621 passà a ser professor de matemàtiques de la Universitat de Lovaina on tingué, entre els seus alumnes destacats, Jean-Charles della Faille. Després d'una estança a Roma, on polemitzà amb Grienberger (successor de Clavius al Collegio Romano) per la seva solució a la quadratura del cercle, deixà Lovaina per Praga el 1627.

El 1628 patí un primer atac d'apoplexia del que mai es recuperaria plenament, i que posà fi al seu període més creatiu.[3] El 1632 retornà al seu país i s'instal·là al col·legi de Gant, on patí un nou atac d'apoplexia el 1655. Morí a aquesta ciutat el 1667.

Opus geometricum posthumum, 1668

Obra

La seva obra més important és l'Opus Geometricum, publicada a Anvers el 1647, tot i que va ser escrita molt abans, amb tota seguretat (potser vers el 1624).[4] Malgrat la penosa impressió que dona el llibre pel seu desordre aparent, en ell s'hi poden trobar idees que han estat força fructíferes en el desenvolupament posterior de les matemàtiques. Potser la més interessant d'elles és el descobriment de les propietats de les àrees sota una hipèrbola equilàtera x y = 1 {\displaystyle xy=1} . Va demostrar que si quatre punts de la hipèrbola es troben en la relació x 2 : x 1 = x 4 : x 3 {\displaystyle x_{2}:x_{1}=x_{4}:x_{3}} , aleshores les àrees sota la hipèrbola en els intervals [ x 1 , x 2 ] {\displaystyle [x_{1},x_{2}]} i [ x 3 , x 4 ] {\displaystyle [x_{3},x_{4}]} són iguals.[5] Dos anys després, el també jesuïta Alfonso Antonio de Sarasa va descobrir les implicacions logarítmiques d'aquesta demostració[6] i una forma per calcular els logaritmes naturals, és a dir, els logaritmes en base e {\displaystyle e} .

Referències

  1. ↑ Bonte i Jongmans, 1998, p. 296 i ss.
  2. ↑ Naux, 1962, p. 102.
  3. ↑ Naux, 1962, p. 103.
  4. ↑ Naux, 1962, p. 94.
  5. ↑ Katz, 1993, p. 449-450.
  6. ↑ de Sarasa, Alfonos Antonio. Solutio problematis a R.P. Marino Mersenno Propositi. Anvers, 1649. Datis tribus quibuscumque magnitudinibus, rationalibus vel irrationalibus, datisque duarum ex illis Logarithmis, tertiae Logarithmum Geometrice invenire.

Bibliografia

  • Bonte, G.; Jongmans, F. «Sur les origines du mathématicien Grégoire de Saint Vincent» (en francès). Bulletins de l'Académie Royale de Belgique, Vol. 7, Num. 7, 1998, pàg. 295-323. ISSN: 0373-0778.
  • Dhombres, Jean G.; Radelet-de Grave, Patricia. Une mécanique donnée à voir: Les thèses illustrées défendues à Louvain en juillet 1624 par Grégoire de Saint-Vincent S.J. (en francès). Brepols pùblishers, 2008. ISBN 978-2-503-52517-4. 
  • Katz, Victor. A History Of Mathematics (en (anglès)). Nova York: Harper Collins, 1993, p. 449-450. ISBN 0-673-38039-4. 
  • Le Goff, Jean Pierre. «La démonstration mathématique dans l'histoire. De la méthode dite d'exhaustion : Grégoire de Saint-Vincent (1584-1667)». A: Barbin, Evelyne (Dir). La démonstration mathématique dans l'histoire. Actes du 7ème colloque d'épistémologie et d'histoire des mathématiques. Besançon, 12 et 13 mai 1989 (en francès). IREM de Lyon, 1990, p. 197-220. ISBN 2-906943-20-7. 
  • Naux, Ch. «L'"Opus geometricum" de Grégoire de Saint-Vincent» (en francès). Revue d'histoire des sciences et de leurs applications, Vol. 15, Num. 2, 1962, pàg. 93-104. DOI: 10.3406/rhs.1962.4415. ISSN: 1969-6582.
  • van Looy, H. «Chronologie et analyse des manuscrits mathématiques de Grégoire de Saint-Vincent (1584-1667)» (en francès). Archivum Historicum Societatis Iesu, Vol. 49, Num. 97, 1980, pàg. 279-303. ISSN: 0037-8887.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Grégoire de Saint-Vincent» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Hofmann, J.E. «Saint Vincent, Gregorius» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 febrer 2014].
  • Westfall, Richard S. «Saint Vincent, Gregorius (Gregory of Saint Vincent)» (en anglès). The Galielo Project, 1995. [Consulta: 23 agost 2024].
Registres d'autoritat