Giuseppina Pasqua

Plantilla:Infotaula personaGiuseppina Pasqua

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 octubre 1851 Modifica el valor a Wikidata
Perusa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Budrio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano i mezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 febrer 1893Falstaff Modifica el valor a Wikidata

Giuseppina Pasqua, en alguna ocasió anomenada Giuseppina Pasqua-Giacomelli (Perusa, 19 de març de 1855 - 24 de febrer de 1930), va ser una mezzosoprano italiana que va cantar per tot Itàlia i Europa a partir de la dècada de 1860 fins a finals dels anys 1900.

Va començar la seva carrera com a soprano amb només 13 anys, però després la seva veu s'anà transformant a mezzosoprano. Va cantar en diverses estrenes mundials, però avui és recordada per haver creat el paper de Mistress Quickly al Falstaff de Giuseppe Verdi. El compositor va escriure el paper específicament per a ella i li va dedicar l'ària del segon acte Giunta all' albergo. Estava casada amb el baríton Giacomelli Astorre.

Giuseppina Pasqua va néixer a Perusa en una família pròspera. Va estudiar al Conservatori de Música de Perusa amb Ulisse Corticelli i va fer el seu debut professional en l'òpera al Teatre Morlacchide la ciutat el 1868 cantant el paper de soprano de coloratura d'Oscar a Un ballo in maschera de Verdi. Després d'estudiar amb Marietta Piccolomini, va fer el seu debut en un paper important al Teatre Bellini de Palerm com a Marguerite de Valois a Les huguenots de Meyerbeer. Encara estava cantant papers de soprano quan va fer el seu debut a La Scala l'1 setembre 1872 com Ännchen a Der Freischütz de Weber.[1]

Després va estudiar amb Luigia Abbadia a Milà per entrenar la seva veu com una mezzosoprano. El 1876 va cantar Preziosilla en l'estrena de La forza del destino de Verdi al Teatre Sant Carlo de Nàpols. A l'any següent va tenir un gran èxit com a Amneris a la primera actuació del Teatro Comunale di Bologna de l'Aida de Verdi, un paper que havia de repetir el mateix èxit a La Scala el 1878. Com a mezzosoprano va cantar els rols principals a tot Itàlia i la resta d'Europa. Va ser artista convidada al Teatre Bolxoi de Moscou el 1878-1879, i el 1879 va cantar Leonor de Guzmán a La favorita, tant al Royal Opera House de Londres com a l'Òpera Estatal de Baviera. També va ser molt popular a Barcelona, Madrid i Portugal, on va cantar moltes vegades. Així, va ser la prima donna contralt al Gran Teatre del Liceu de Barcelona per les temporades 1881-1882, 1884-1885 i 1886-1887.[2] En particular, admirada per la seva interpretació de Carmen, que era molt estimada pel públic del Teatro Real de Madrid, on hi va actuar des de 1879 fins al 1897.[3]

Notes

  1. ↑ Vetro
  2. ↑ Virella Cassañes (1888) p. 352
  3. ↑ Kertesz and Christoforidis (2008) pp. 79-110

Referències

  • Casaglia, Gherardo, "Giuseppina Pasqua", Almanacco Amadeus, 2005. Accessed 20 January 2010 (in Italian).
  • Donati, Fedora Servetti, Budrio: casa nostra, S.T.E.B., 1963
  • Kertesz, Elizabeth and Christoforidis, Michael, "Confronting Carmen beyond the Pyrenees: Bizet's opera in Madrid, 1887–1888", Cambridge Opera Journal, 2008, Vol. 20, pp. 79-110
  • Vetro, Gaspare N. Dizionario della musica e dei musicisti dei territori del Ducato di Parma e Piacenza dalle origini el 1950 Arxivat 2012-02-23 a Wayback Machine., Istituzione Casa della Musica
  • Virella Cassañes, Francisco, La ópera en Barcelona, estudio histórico-crítico, Establecimiento tip. de Redondo y Xumetra, 1888
  • Hepokoski, James A., Verdi, Giuseppina Pasqua, and the Composition of "Falstaff", 19th-Century Music, Vol. 3, No. 3 (March 1980), pp. 239–250
Registres d'autoritat
Bases d'informació