Giuseppe Jozzi

Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Jozzi
Biografia
Naixementc. 1710 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort1784 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
VeuCastrat Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu i clavicèmbal Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Jozzi (Roma, c. 1710 - Roma, 1784) de vegades anomenat Yozi, Jossi o Jozze, va ser un cantant d'òpera, clavecinista i compositor italià.

Biografia

Castrat, va ser soprano en papers còmics i seriosos a Roma entre 1729 -quan va debutar a la cantata de Leo Arianna e Teseo- (1740). Després d'un interval a Venècia, a partir de 1745 va continuar la seva activitat a Londres,[1] on va rebre els elogis de Burney, però més com a clavecinista (una carrera que va desenvolupar principalment a la capital anglesa) que com a cantant.[2] El 1750, però, es va veure obligat a traslladar-se a Stuttgart sota la probable pressió d'un escàndol que li va valer l'etiqueta de plagi. Qualificat com a alumne de Domenico Alberti, Jozzi havia intentat, de fet, atribuir-se vuit sonates per a clavicèmbal, però el 1748 l'editor Walsh havia imprès la col·lecció com a op. 1 d'Alberti, denunciant efectivament la falsificació. El compositor va romandre a Alemanya fins al 1756, va continuar interpretant els llibrets de Metastasio (ja interpretats a l'època veneciana)[1] i va tornar a publicar les sonates sota el seu propi nom de Hummel a Amsterdam el 1761 i el 1767.[3] Va ser un virtuós de la cort a Stuttgart i Portugal, on va actuar diverses vegades, entre 1765 i 1768, com a protagonista d'obres dels italians Pérez i Jommelli. Va morir amb tota probabilitat a Roma, la seva última residència, el 1784.[1]

Obres

Autor d'una música galant, Jozzi està influenciat per l'estil d'Alberti, encara que semblen sorgir alguns trets personals esporàdics.[1] La controvèrsia al voltant de les vuit sonates albertines, cadascuna de dos moviments, mai s'ha resolt realment, i Cooper sosté que set moviments pertanyen realment a l'alumne.[4]

  • Concert per a clavecí i orquestra, París, 1758
  • Sonates per a clavecí, París, 1760
  • Vuit sonates per a clavecí (no atribuïdes per unanimitat a Domenico Alberti), Amsterdam, 1761
  • Una col·lecció de lliçons per al clavecí, Londres, 1761-1762
  • Sis sonates seleccionades, Londres, cap al 1769

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Russo.
  2. Grove.
  3. Piamonte.
  4. Barry, pp. 160-166.

Bibliografia

  • Le biografie, in Dizionario enciclopedico universale della musica e dei musicisti, IV, p. 40.
  • (EN) The New Grove Dictionary of Music and Musicians, XIII, 2001, p. 273.
  • (EN) Barry Cooper, Alberti and Jozzi: Another View, in The Music Review, n. 39, 1978.
  • Stefano La Via, Il cardinale Ottoboni e la musica: nuovi documenti, a Albert Dunning (a cura de), Intorno a Locatelli, Lucca, 1995, pp. 319-526.
  • Guido Piamonte, Alberti, Domenico, in Dizionario biografico degli italiani, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. URL consultat l'11 febrer 2023.
  • (DE) Josef Sittard, Zur Geschichte der Musik und des Theaters am württembergische Hofe, Stoccarda, 1890-1891, pp. 230-265.
  • Francesco Paolo Russo, Jozzi, Giuseppe, in Dizionario biografico degli italiani, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. URL consultat l'11 febrer 2023.
  • (DE) Wilhelm Wörmann, Die Klaviersonate Domenico Albertis, a lActa musicologica, XXVII, 1955, pp. 84-112.


Registres d'autoritat
  • WorldCat
  • GND (1)
  • LCCN (1)
  • VIAF (1)