Giacomo Durando
Litografia de Durando (1860) (1860) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 febrer 1807 Mondovì (Itàlia) |
Mort | 21 agost 1894 (87 anys) Roma |
Ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Itàlia | |
1r abril 1862 – 8 desembre 1862 ← Urbà Rattazzi – Giuseppe Pasolini → | |
Ministre de l'Interior del Regne d'Itàlia | |
3 març 1862 – 8 desembre 1862 ← Bettino Ricasoli – Ubaldino Peruzzi → | |
Minister of War of the Kingdom of Sardinia (en) | |
2 abril 1855 – 16 gener 1856 ← Alfonso La Marmora – Alfonso La Marmora → | |
Diputat del Regne de Sardenya | |
19 desembre 1853 – 25 octubre 1857 Legislatura: cinquena legislatura del Parlament del Regne de Sardenya | |
Diputat del Regne de Sardenya | |
20 desembre 1849 – 20 novembre 1853 Legislatura: 4a Legislatura del regne de Sardenya | |
Diputat del Regne de Sardenya | |
30 juliol 1849 – 20 novembre 1849 Legislatura: 3a Legislatura del regne de Sardenya | |
Diputat del Regne de Sardenya | |
1r febrer 1849 – 30 març 1849 Legislatura: 2a Legislatura del regne de Sardenya | |
Diputat del Regne de Sardenya | |
8 maig 1848 – 30 desembre 1848 Legislatura: 1a Legislatura del regne de Sardenya | |
Ambaixador | |
Senador del Regne de Sardenya | |
Activitat | |
Ocupació | polític, diplomàtic, militar |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Família | |
Germans | Giovanni Durando |
Giacomo Durando (Mondovì, Piemont, 1807 — Roma, 1894) va ser un general i polític italià.[1]
Va estudiar dret a Torí i va participar en un complot contra el Rei de Sardenya Carles Fèlix I motiu pel qual va exiliar-se a França i els Estats Units. Va participar en la Revolució belga i al servei de Pere de Portugal i del Regne d'Espanya.
A la seva tornada a Itàlia va participar en la Primera Guerra de la Independència italiana contra l'Imperi Austrohongarès i va exercir de senador i ambaixador a Constantinoble el 1856. El 1859 va ser nomenat ministre de la guerra i el 1862 va esdevenir ministre d'afers estrangers. També va ser president del Senat d'Itàlia (1884-87). Va escriure Della nazionalità italiana (1846), en la qual defensà la centralització política del país i l'abolició del poder del papa.
Era germà del també general Giovanni Durando.
Referències
- ↑ «Giacomo Durando». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.