Gens Mària

La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu. Els Marius apareixen freqüentment a les ciutats d'Itàlia, però no es menciona cap romà amb aquest nom fins al membre més destacat d'aquesta gens, Gai Mari, vencedor dels cimbres i dels teutons.

Origen de la gens

Es creu que el nomen[nota 1] Marius deriva d'un praenomen oscà, Marius, i en aquest cas la família seria probablement d'ascendència sabina o samnita.[1][2]

Praenomina usats per la gens Maria

Durant la república es coneixen alguns membres d'aquesta gens i els praenomen més emprats eren: Marcus (relacionat amb el nom del déu Mart), Gaius («el qui gaudeix»), Lucius («il·luminat»), Quintus i Sextus(alguns autors pensen que podria significar "el cinquè fill" o "el sisè fill", mentre altres creuen que podria voler dir "nascut el cinquè mes").[2][3] En l'època imperial també apareixen els praenomen: Publius(«del poble») i Titus(que es creu podria ser un nom d'origen oscà).[4][5]

Branques de la gens Maria

A diferència d'altres gens, els Maris no es van dividir en famílies, però durant l'imperi alguns membres van adquirir renoms. En algunes monedes s'ha trobat el cognomen Capito i Trogus, però es desconeix la identitat de les persones a les quals pertanyien aquests apel·latius.[1]

Membres destacats

Bust de Gai Mari, el membre més conegut de la gens Mària.(Gliptoteca de Múnic)

Hi havia Maris (en llatí escrit Marius) a diverses ciutats d'Itàlia, entre elles a Càpua (Mari Blosi, Mari Alfi) i a Praeneste, però cap romà destacat és esmentat abans del famós Gai Mari, vencedor dels cimbres i dels teutons.

Els membres més coneguts són:

  • Quintus Marius, triumvir monetalis de començaments del segle ii aC.
  • Marcus Marius, nadiu de Sidicinum i contemporani de Gai Semproni Grac. L'historiador Aule Gel·li parla d'ell per posar un exemple de com els magistrats romans de vegades tractaven indignament homes aliats, encara que fossin persones distingides.[6]
  • Gaius Marius, avi del general Gai Mari.
  • Gaius Marius C. f., pare del general Gai Mari, casat amb Fulcinia.
  • Gai Mari, general i cònsol els anys 107, 104, 103, 102, 101, 100 i 86 aC.[7]
  • Gai Mari el Jove, fill de l'anterior i cònsol l'any 82 aC.[8]
  • Gaius Marius, senador i parent del general Gai Mari.[9]
  • Marc Mari Gratidià, fill de Marc Gratidi, adoptat per Marcus, cunyat del general Gai Mari.
  • Gaius Marius C. f. Capito, triumvir monetalis el 81 aC.
  • Marcus Marius, quaestor el 76 aC i ambaixador de Quint Sertori a la cort de Mitridates VI Eupator.[10]
  • Marius, també anomenat Amatius, que deia ser net del general Gai Mari. Va ser mort per Marc Antoni.[11]
  • Marcus Marius, qui va defensar la causa dels Valentini de Cerdenya en l'acusació contra Verres. Ciceró en parla d'ell com homo disertus et nobilis («home eloqüent i de prestigi»).[12]
  • Marcus Marius, amic proper de Cicero.[13]
  • Lucius Marius, tribú de la plebs amb Marc Porci Cató Uticense, tots dos van tirar endavant la llei De Triumphis, el 62 aC.[14]
  • Lucius Marius L. f., va donar suport a l'enjudiciament per extorsió de Marc Emili Escaure l'any 54 aC.[15][16]
  • Sextus Marius, enviat a Síria per Publi Corneli Dolabel·la, el 43 aC, com a llegat romà.[17]
  • Gaius Marius C. f. Trogus, triumvir monetalisen temps d'August.[18]
  • Titus Marius, nadiu d'Urbinum, va ascendir de simple soldat a home ric i de prestigi guanyant-se la confiança d'August.[19]
  • Sextus Marius, home d'immensa riquesa, condemnat l'any 33 a mort llançat des de la roca Tarpeia en temps del'emperador Tiberi, qui cobejava les seves riqueses.[20][21]
  • Publius Marius Celsus, cònsol l'any 62 i cònsol suffectus[nota 2] el 69.
  • Marius Maturus, procurator dels Alpes Maritimae durant la guerra entre Marc Salvi Otó i Vitel·li.[22]
  • C. Marius Marcellus Cluvius Rufus, cònsol suffectus l'any 80.
  • Marius Priscus, procònsol d'Àfrica l'any 100, en temps de Trajà, fou acusat d'extorsió i crueltat.[23]
  • Marius Secundus, governador de Fenícia i Egipte en temps de l'emperador Macrí, mort violentament durant el caos que va precedir la victòria d'Elagàbal.[24]
  • Lucius Marius Maximus, cònsol l'any 223 i el 232, potser és la mateixa persona coneguda com a "historiador Marius Maximus".[1]
  • Mari Màxim, un historiador que va escriure sobre les vides dels emperadors des de Trajà fins Elagàbal i és citat per altres historiadors de la Història Augusta.[25][26][27][28][29]
  • Lucius Marius Perpetuus, cònsol el 237.
  • Gai Mari Victorí, gramàtic, retòric i filòsof del segle iv.[30]
  • Mari Mercator, prominent escriptor defensor del cristianisme contra els heretges del s.V.
  • Marius Plotius Sacerdos, gramàtic llatí, que va viure en una data incerta entre el s.V o s.VI.

Notes

  1. ↑ El nom dels antics romans estava format per tres paraules: el praenomen (propi de l'individu), el nomen(el del grup familiar ample o gens) i el cognomen (nom de la família propera).
  2. ↑ cònsol suffectus: que arriba al poder no pel resultat electoral sinó en substitució d'un altre.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"gens Maria")
  2. ↑ 2,0 2,1 George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en "Harvard Studies in Classical Philology", vol. VIII,1897.
  3. ↑ Simon Hornblower, Antony Spawforth:"The Oxford Classical Dictionary (3 rev. ed.)", Arthur Miller, Londres, 2005, ISBN 9780198606413
  4. ↑ Titus Livi Ab Urbe Condita, llibre I
  5. ↑ Julius Paris: De Praenominibus
  6. ↑ Aule Gel·li, Noctes Atticae, X, 3
  7. ↑ Plutarc Vides paral·leles: Marius ,p.565
  8. ↑ Apià, Bellum Civile, I. 62, 87
  9. ↑ Apià, Bellum Civile, I, 65, Hispanica, 100
  10. ↑ T.R.S. Broughton, "The Magistrates of the Roman Republic", ed.American Philological Association, 1952, vol. 2, p. 93
  11. ↑ Smith pàg.137
  12. ↑ Ciceró, "In Verrem", V, 16
  13. ↑ Ciceró, "Epistulae ad Familiares", VII, 1-4, "Epistulae ad Quintum Fratrem", II, 10
  14. ↑ Valeri Màxim, "Factorum ac Dictorum Memorabilium libri" IX, II, 8. § 1
  15. ↑ Quint Asconi Pedià, "Pro M. Scauro", p. 19
  16. ↑ Ciceró, "Epistulae ad Familiares", II, 17
  17. ↑ Ciceró, "Epistulae ad Familiares", XII, 15
  18. ↑ Joseph Hilarius Eckhel, "Doctrina Numorum Veterum", vol. v. p. 250.
  19. ↑ Valeri Màxim, "Factorum ac Dictorum Memorabilium libri IX", VII, 8. § 6
  20. ↑ Tàcit, "Annales", IV 36, VI 19
  21. ↑ Cassi Dió,"Història de Roma",VIII,22
  22. ↑ Tàcit, "Historiae", II, 12, 13; III, 42, 43
  23. ↑ Plini el Jove, "Epistulae", II, 11- 12
  24. ↑ Cassi Dió, "Història de Roma",XXVIII, 35
  25. ↑ Flavius Vopiscus, Firm., 2
  26. ↑ Aelius Spartianus: "Adrià", 2, "Geta", 2, "Septimius Severus2, 15, "Elagabalus", 11
  27. ↑ Aelius Lampridius "Alexander Severus", 5, 30, 65, "Commodus" 13, 15
  28. ↑ Vulcatius Gallicanus: "Avidius Cassius", 6, 9
  29. ↑ Julius Capitolinus: "Clodius Albinus", 3, 9, 12
  30. ↑ Stephen Andrew Cooper: "The Life and Times of Marius Victorinus", ed.Oxford University Press,2005, p. 16–40

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Mària
  • Julius Paris:"De Praenominibus"