Gainsbourg, vie héroïque
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Joann Sfar |
Protagonistes | Eric Elmosnino Lucy Gordon Laetitia Casta Doug Jones |
Director artístic | Christian Marti, Josh Fifarek |
Producció | Marc du Pontavice Didier Lupfer |
Guió | Joann Sfar |
Música | Serge Gainsbourg |
Dissenyador de so | Daniel Sobrino, Jean Goudier, Jean-Baptiste Brunhes |
Fotografia | Guillaume Schiffman |
Muntatge | Maryline Monthieux |
Productora | Universal Pictures |
Distribuïdor | Universal Pictures, Kinology |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 2010 |
Durada | 130 min |
Idioma original | francès |
Rodatge | Studios Ferber i Berck |
Color | en color |
Pressupost | 14 milions de dòlars |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | París |
Època d'ambientació | dècada del 1980 |
Premis i nominacions | |
Premis | |
Gainsbourg, vie héroïque (en català, Gainsbourg, vida heroica) és una pel·lícula francesa estrenada el 2010 i dirigida per Joann Sfar, que tracta sobre una part de la vida del cantautor Serge Gainsbourg.
Argument
La pel·lícula narra la vida del cantautor en francès Serge Gainsbourg, des de la seva infància al París ocupat pels nazis, durant els anys quaranta, fins a la seva mort per crisi cardíaca el 1991. El director l'ha volguda basar en dos fets de la vida del cantant, la seva condició de jueu i la seva lletjor, coses que segons ell van influir molt perquè se sentís rebutjat i la seva conseqüent personalitat i manera de fer.[1]
Repartiment
- Éric Elmosnino: Serge Gainsbourg
- Lucy Gordon: Jane Birkin, amant de Serge Gainsbourg
- Lætitia Casta: Brigitte Bardot, amant de Serge Gainsbourg
- Doug Jones: La Gueule
- Anna Mouglalis: Juliette Gréco, actriu i cantant amiga de Serge Gainsbourg
- Mylène Jampanoï: Bambou, amant de Serge Gainsbourg
- Sara Forestier: France Gall, cantant francesa, guanya el Festival d'Eurovisió amb una cançó de Serge Gainsbourg
- Kacey Mottet Klein: Serge Gainsbourg de nen
- Razvan Vasilescu: pare de Serge Gainsbourg
- Dinara Droukarova: mare de Serge Gainsbourg
- Philippe Katerine: Boris Vian
- Deborah Grall: Élisabeth Levitsky
- Yolande Moreau: la cantant Fréhel
- Ophélia Kolb: una model
- Claude Chabrol: productor musical de Serge Gainsbourg
- François Morel: director de l'internat
- Philippe Duquesne: Lucky Sarcelles
- Angelo Debarre: guitarrista gità
- Grégory Gadebois: Fifí
- Alice Carel: Judith
- Le Quatuor: germans Jacques
- Hafsia Herzi: infermera
- Roger Mollien: pare de France Gall
- Riad Sattouf: el prostitut de la cantant Fréhel
- Joann Sfar: el cantautor Georges Brassens
- Gilles Verlant: el policia del furgó a Nazi Rock
Crítiques
"Abunden les pretensions líriques, la suposada mordacitat (...) Tot resulta afectat, repetitiu, carregós."[2]