Günther Rittau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 agost 1893  Chorzów (Polònia) |
| Mort | 6 agost 1971 (77 anys) Múnic (Alemanya) |
| Sepultura | Waldfriedhof de Munic |
| Activitat | |
| Ocupació | director de fotografia, director de cinema, realitzador |
Premis
| |
    | |
Günther Rittau (Chorzów, 7 d'agost de 1893 - Múnic, 6 d'agost de 1971) fou un director de cinema i operador de càmera alemany.
Biografia
Després d'estudiar ciències i química a la Politècnica de Berlín, realitzats juntament amb estudis d'arquitectura i història de l'art, Günther Rittau va treballar com a fotògraf durant la Primera Guerra Mundial. Després va començar a treballar per la productora Decla-Bioscop el 1919, on va rodar diverses pel·lícules documentals com a director tècnic del departament científic.[1][2]
A la dècada del 1920 es va traslladar al cinema de ficció com a director de fotografia, on destaca el seu treball amb Fritz Lang a Els Nibelungs (en col·laboració amb Carl Hoffmann) i a Metropolis (amb Karl Freund). Lang deia de Rittau que "aborda la composició de la imatge a través de les matemàtiques".[1][2]
A la dècada del 1930, a més de diverses coproduccions francoalemanyes (de vegades donant lloc a pel·lícules en versió doble en francès i alemany), Rittau va treballar amb Joseph von Sternberg (Der blaue Engel, amb Hans Schneeberger), Robert Siodmak (Tumultes i Quick) i el director francès Jean Grémillon a Gueule d'amour el 1937.
Sota el Tercer Reich, va continuar la seva activitat com a operador de càmera i després, el 1939, va passar a fer de director, dirigint algunes pel·lícules propagandístiques durant la Segona Guerra Mundial. Va continuar aquesta carrera com a director fins al 1948, quan va tornar a exercir de director de fotografia, principalment en comèdies i Heimatfilmen (pel·lícules bucòliques rurals). El final de la seva carrera també va estar marcat per la producció de nombrosos anuncis publicitaris.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Marc Salomon. «Günther Rittau (1893 – 1971) : De "L’Ange bleu" aux boîtes de lait concentré». afcinema.com, 16-05-2016. [Consulta: 26 juin 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Prédal, René. La Photo de cinéma: suivi d'un dictionnaire de cent chefs opérateurs. Paris: Éd. du Cerf, 1985, p. 382-383. ISBN 978-2-204-02329-0.