Funció gamma múltiple

No s'ha de confondre amb Funció digamma, Funció trigamma, o Funció poligamma.

En matemàtiques, la funció gamma múltiple ( Γ N {\displaystyle \Gamma _{N}} ) és una generalització de la funció gamma d'Euler i la funció G-Barnes.

La funció gamma doble va ser estudiada per Barnes (1901). Al final d'aquest document s'esmenta l'existència de múltiples funcions gamma, que van ser generalitzades i estudiades en Barnes (1904).

La funció gamma doble ( Γ 2 {\displaystyle \Gamma _{2}} ) està estretament relacionada amb la funció q-gamma, i la funció gamma triple ( Γ 3 {\displaystyle \Gamma _{3}} ) està relacionada amb la funció gamma el·líptica.

Definició

Per a a i > 0 {\displaystyle \Re a_{i}>0} :

Γ N ( w | a 1 , . . . , a N ) = exp ( s ζ N ( s , w | a 1 , . . . , a N ) | s = 0 ) {\displaystyle \Gamma _{N}(w|a_{1},...,a_{N})=\exp \left({\frac {\partial }{\partial s}}\zeta _{N}(s,w|a_{1},...,a_{N})|_{s=0}\right)}

on ζ N {\displaystyle \zeta _{N}} és la funció zeta de Barnes (això difereix per una constant de la definició original de Barnes).

Propietats

Considerada com una funció meromorfa de w {\displaystyle w} , Γ N ( w | a 1 , . . . , a N ) {\displaystyle \Gamma _{N}(w|a_{1},...,a_{N})} que no té zeros i que té els pols exactament en els valors de w = i = 1 N n i a i {\displaystyle w=-\sum _{i=1}^{N}n_{i}a_{i}} per a enters no negatius n i {\displaystyle n_{i}} ,..., que són pols simples llevat que alguns d'aquests números coincideixen.

Fins a la multiplicació per l'exponencial d'un polinomi, és l'única funció meromorfa d'ordre finit amb aquests zeros i pols.

  • Γ 0 ( w | ) = 1 w   , {\displaystyle \Gamma _{0}(w|)={\frac {1}{w}}\ ,}
  • Γ 1 ( w | a ) = a a 1 w 1 2 2 π Γ ( a 1 w ) {\displaystyle \Gamma _{1}(w|a)={\frac {a^{a^{-1}w-{\frac {1}{2}}}}{\sqrt {2\pi }}}\Gamma \left(a^{-1}w\right)\,}
  • Γ N ( w | a 1 , . . . , a N ) = Γ N 1 ( w | a 1 , . . . , a N 1 ) Γ N ( w + a N | a 1 , . . . , a N )   . {\displaystyle \Gamma _{N}(w|a_{1},...,a_{N})=\Gamma _{N-1}(w|a_{1},...,a_{N-1})\Gamma _{N}(w+a_{N}|a_{1},...,a_{N})\ .}

La funció de doble gamma i la teoria de camp de conformitat

Per a b > 0 {\displaystyle \Re b>0} i Q = b + b 1 {\displaystyle Q=b+b^{-1}} , la funció

Γ b ( w ) = Γ 2 ( w | b , b 1 ) Γ 2 ( Q 2 | b , b 1 ) {\displaystyle \Gamma _{b}(w)={\frac {\Gamma _{2}(w|b,b^{-1})}{\Gamma _{2}\left({\frac {Q}{2}}|b,b^{-1}\right)}}\,}

és invariable a sota b b 1 {\displaystyle b\to b^{-1}} , i obeeix les relacions

Γ b ( w + b ) = 2 π b b w 1 2 Γ ( b w ) Γ b ( w ) , Γ b ( w + b 1 ) = 2 π b b 1 w + 1 2 Γ ( b 1 w ) Γ b ( w )   . {\displaystyle \Gamma _{b}(w+b)={\sqrt {2\pi }}{\frac {b^{bw-{\frac {1}{2}}}}{\Gamma (bw)}}\Gamma _{b}(w)\quad ,\quad \Gamma _{b}(w+b^{-1})={\sqrt {2\pi }}{\frac {b^{-b^{-1}w+{\frac {1}{2}}}}{\Gamma (b^{-1}w)}}\Gamma _{b}(w)\ .}

Per a w > 0 {\displaystyle \Re w>0} , té la representació integral

log Γ b ( w ) = 0 d t t [ e w t e Q 2 t ( 1 e b t ) ( 1 e b 1 t ) ( Q 2 w ) 2 2 e t Q 2 w t ]   . {\displaystyle \log \Gamma _{b}(w)=\int _{0}^{\infty }{\frac {dt}{t}}\left[{\frac {e^{-wt}-e^{-{\frac {Q}{2}}t}}{(1-e^{-bt})(1-e^{-b^{-1}t})}}-{\frac {\left({\frac {Q}{2}}-w\right)^{2}}{2}}e^{-t}-{\frac {{\frac {Q}{2}}-w}{t}}\right]\ .}

Per a la funció Γ b ( w ) {\displaystyle \Gamma _{b}(w)} , és possible definir les dues funcions

S b ( w ) = Γ b ( w ) Γ b ( Q w ) , Υ b ( w ) = 1 Γ b ( w ) Γ b ( Q w )   . {\displaystyle S_{b}(w)={\frac {\Gamma _{b}(w)}{\Gamma _{b}(Q-w)}}\quad ,\quad \Upsilon _{b}(w)={\frac {1}{\Gamma _{b}(w)\Gamma _{b}(Q-w)}}\ .}

Aquestes funcions obeeixen a les relacions

S b ( w + b ) = 2 sin ( π b w ) S b ( w ) , Υ b ( w + b ) = Γ ( b w ) Γ ( 1 b w ) b 1 2 b w Υ b ( w ) {\displaystyle S_{b}(w+b)=2\sin(\pi bw)S_{b}(w)\quad ,\quad \Upsilon _{b}(w+b)={\frac {\Gamma (bw)}{\Gamma (1-bw)}}b^{1-2bw}\Upsilon _{b}(w)\,}

a més de les relacions que s'obtenen per b b 1 {\displaystyle b\to b^{-1}} .

Per a 0 < w < Q {\displaystyle 0<\Re w<\Re Q} tenen representacions integrals

log S b ( w ) = 0 d t t [ sinh ( Q 2 w ) t 2 sinh ( 1 2 b t ) sinh ( 1 2 b 1 t ) Q 2 w t ]   , {\displaystyle \log S_{b}(w)=\int _{0}^{\infty }{\frac {dt}{t}}\left[{\frac {\sinh \left({\frac {Q}{2}}-w\right)t}{2\sinh \left({\frac {1}{2}}bt\right)\sinh \left({\frac {1}{2}}b^{-1}t\right)}}-{\frac {Q-2w}{t}}\right]\ ,}
log Υ b ( w ) = 0 d t t [ ( Q 2 w ) 2 e t sinh 2 1 2 ( Q 2 w ) t sinh ( 1 2 b t ) sinh ( 1 2 b 1 t ) ]   . {\displaystyle \log \Upsilon _{b}(w)=\int _{0}^{\infty }{\frac {dt}{t}}\left[\left({\frac {Q}{2}}-w\right)^{2}e^{-t}-{\frac {\sinh ^{2}{\frac {1}{2}}\left({\frac {Q}{2}}-w\right)t}{\sinh \left({\frac {1}{2}}bt\right)\sinh \left({\frac {1}{2}}b^{-1}t\right)}}\right]\ .}

Les funcions Γ b , S b {\displaystyle \Gamma _{b},S_{b}} i Υ b {\displaystyle \Upsilon _{b}} apareixen en funcions de correlació de la teoria de camp de conformitat bidimensional, amb el paràmetre b {\displaystyle b} estant relacionat amb la càrrega central de l'àlgebra de Virasoro subjacent. En particular, la funció de tres punts de la teoria de Liouville està escrita en funció de la funció Υ b {\displaystyle \Upsilon _{b}} .

Referències

  • Barnes, E. W. «The Genesis of the Double Gamma Functions». Proc. London Math. Soc., s1-31, 1899, p. 358–381. DOI: 10.1112/plms/s1-31.1.358.
  • Barnes, E. W. «The Theory of the Double Gamma Function. [Abstract]». Proceedings of the Royal Society of London. The Royal Society, 66, 1899, p. 265–268. DOI: 10.1098/rspl.1899.0101. ISSN: 0370-1662.
  • Barnes, E. W. «The Theory of the Double Gamma Function». Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series A, Containing Papers of a Mathematical or Physical Character. The Royal Society, 196, 1901, p. 265–387. DOI: 10.1098/rsta.1901.0006. ISSN: 0264-3952.
  • Barnes, E. W. «On the theory of the multiple gamma function». Trans. Cambridge Philos. Soc., 19, 1904, p. 374–425.
  • Friedman, Eduardo; Ruijsenaars, Simon «Shintani–Barnes zeta and gamma functions». Advances in Mathematics, 187, 2, 2004, p. 362–395. DOI: 10.1016/j.aim.2003.07.020. ISSN: 0001-8708.
  • Ruijsenaars, S. N. M. «On Barnes' multiple zeta and gamma functions». Advances in Mathematics, 156, 1, 2000, p. 107–132. DOI: 10.1006/aima.2000.1946. ISSN: 0001-8708.