Ferrocarril de Sarrià a Barcelona

Infotaula d'organitzacióFerrocarril de Sarrià a Barcelona
Dades
TipusSocietat Anònima
Camp de treballFerrocarril
Història
ReemplaçaCompanyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (1863)
Creació30 de novembre de 1874
Reemplaçat perFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Activitat
ÀmbitCatalunya Catalunya
ServeisTransport de viatgers i mercaderies.
Governança corporativa
Seu 
  • Plaça de Catalunya 1, Barcelona Barcelona
Propietat deGeneralitat de Catalunya (anys 80 i 90)
Estació terminal del Ferrocarril de Sarrià de Barcelona a la Plaça de Catalunya el 1865.
Estació de Provença

El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) va ser una empresa que, entre el 1874 i el 1977, va explotar el ferrocarril del mateix nom, conegut popularment com a tren de Sarrià. Aquest ferrocarril unia inicialment Barcelona amb l'antic municipi independent de Sarrià, que actualment forma part de la Línia Barcelona-Vallès de FGC.

Història

Cronologia

  • 1863: La Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià inaugura la línia amb tracció a vapor i amb ample ibèric per unir Barcelona amb l'antic municipi independent de Sarrià.
  • 1874: Malgrat l'èxit de la línia, l'empresa acumula massa deutes i és absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (FSB) S.A.[1]
  • 1899: L'empresa és comprada per la Sociedad General de Tranvías Eléctricos en España, empresa constituïda a Bèlgica.
  • 1905: S'electrifica i es canvia l'ample de la via a l'estàndard internacional (1435 mm).[2]
  • 1911: L'empresa és adquirida per la Spanish Securities Company Limited, companyia del grup de la Barcelona Traction, Light and Power per poder possibilitar la construcció d'una línia de ferrocarril entre Barcelona i Sabadell i Terrassa.
  • 1912: FSB i FCC, que explota el tram del Vallès, s'uneixen.
  • 1929: S'inaugura el primer soterrament, fou el tram Plaça Catalunya a Muntaner.[1]
  • 1954: Entra en servei el nou ramal Gràcia i Avinguda Tibidabo.
  • 1976: Es perllonga la línia fins a Reina Elisenda.
  • 1977: FSB i FCC deixen d'operar per problemes econòmics i passen a mans de Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE).
  • 1979: La línia passa a ser explotada directament per la Generalitat de Catalunya.
  • 2001: Es produeix la integració tarifària a la primera corona de l'Àrea metropolitana de Barcelona i la línia de Reina Elisenda passa a anomenar-se Línia 6.

Referències

  1. 1,0 1,1 Plana web oficial de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Secció Història. Data de consulta 26 de març de 2008.[1] Arxivat 2008-03-29 a Wayback Machine.
  2. Salmerón Bosch, Carles. «El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa». Barcelona, Ed. Tèrminus 1988 ISBN 84-404-3560-6

Vegeu també

Enllaços externs

  • Pàgina oficial dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
  • Vegeu aquesta plantilla
Companyies ferroviàries d'ample Ibèric a Catalunya (història)
Camins de Ferro de Barcelona a Girona (1861-1875)
Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona (1867-1884)
Fusió del Ferrocarril de Reus a Tarragona (1852-1867) amb Ferrocarril de Reus a Montblanc i amb Ferrocarril de Montblanc a Lleida
Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i a Barcelona (1865-1878)
Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1875-1898)
Fusió de Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (1861-1875) amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i BarcelonaAbsorció de Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona (1881-1886) •Fusió amb Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona (1878-1887)
Ferrocarrils del Nord (1858-1941)
Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (1856-1941)
Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (1941-2004)
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (1979)
Traspàs de la Línia Lleida - la Pobla de Segur de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (2004)• Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (1979) (Fou d'ample ibèric des de 1863 fins 1905)
Renfe Operadora (2005)
Part de la explotació de Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (2005)