Les Falles de Xàtiva són una festa que se celebra del 15 al 19 de març a la ciutat de Xàtiva. Des de 2009 són considerades com festes d'interés autonòmic[1] i des de 2015 Bé d'Interés Cultural Immaterial per la Generalitat Valenciana.[2]
Història
Aquesta festivitat té el seus orígens a meitat del segle xix quan en 1865 es planta la primera Falla a la Plaça de la Trinitat de la capital de la comarca de la Costera. La importància històrica de la celebració socarrada és majúscula donat que els primers llibrets, les publicacions que contenen l'explicació i relació de la Falla que es planta al carrer, s'imprimeixen quasi al mateix temps de plantar el primer cadafal. Així un personatge capital és l'impressor Blai Bellver que publica els versos de les obres efímeres dels anys 1865, 1866 i 1867, alguns dels quals són censurats per les autoritats eclesiàstiques del moment. Després de València, és considerada com la festa fallera més antiga de la que es tinga constància documentada.[3]
Organització
La Junta Local Fallera de Xàtiva és l'entitat que gestiona i organitza la festa fallera. Aquest organisme depén orgànicament de l'Ajuntament de Xàtiva. L'alcalde ocupa el càrrec de president nat i els presidents de les diferents comissions són els encarregats de triar al president de l'entitat qui realitza les funcions executives.
En l'actualitat es planten 38 Falles entre grans i infantils promogudes per 19 comissions que componen el mapa associatiu faller de la localitat:[4]
El Cid - Plaça de la Trinitat
Benlloch - Aleixandre VI
Tetuan - Porta de Sant Francesc
Raval
Espanyoleto
Plaça del Mercat
República Argentina
Avinguda Selgas - Planas de Tovar
Ferroviària
Sant Jaume
Molina Claret
Abú Masaifa
Joan Ramon Jiménez
Sant Feliu
Verge del Carme
Sant Jordi
Avinguda Murta - Acadèmic Maravall
Passeig - Cardenal Serra
Corts Valencianes
Històric de premis a la millor falla de Xàtiva
En cursiva las comissions desaparegudes actualment:
Destacats noms de l'art faller són originals de Xàtiva. Així artistes fallers com Josep Martínez Mollà, Manolo Blanco, Manolo J. Blanco Climent, Xavier Herrero o Paco Roca figuren entre els més destacats del municipi assolint grans trajectòries dins del terme xativí, a grans places del Cap i Casal i altres localitats valencianes.[5]
Referències
↑«RESOLUCIÓ d'1 de desembre de 2009, de la consellera de Turisme i presidenta de l'Agència Valenciana del Turisme, per la qual s'atorga la declaració de les Falles de Xàtiva com a festa d'interés turístic autonòmic de la Comunitat Valenciana.». Generalitat Valenciana, 05-01-2010. [Consulta: 13 desembre 2019].
↑«Les falles de Xàtiva, Bé d'Interès Cultural Immaterial». L'informador, 10-12-2015. Arxivat de l'original el 2019-12-12. [Consulta: 13 desembre 2019].
↑«Història de les Falles de Xàtiva». Junta Local Fallera de Xàtiva. Arxivat de l'original el 2019-12-13. [Consulta: 12 desembre 2019].
↑«Comissions falleres de Xàtiva». Junta Local Fallera de Xàtiva. Arxivat de l'original el 2019-12-12. [Consulta: 12 desembre 2019].
↑Quilis i Ródenas, Joan «Els tallers dels artistes fallers de Xàtiva». El Verí del Foc num. 12 - TALLERS FALLERS, 02-02-2018, pàg. 29 - 41.