Fàbrica Myrurgia

Imatge
DadesTipusEdifici industrial i edifici d'oficines Modifica el valor a WikidataCronologia 1927 – 1929construcció, Arquitecte: Antoni Puig i Gairalt Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicracionalisme arquitectònic Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaSagrada Família (Barcelonès) i Barcelona Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióMallorca, 351-365 i Nàpols, 238-246 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 04″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.40124°N,2.17201°E / 41.40124; 2.17201
Bé cultural d'interès localId. IPAC40427 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona1548 Modifica el valor a Wikidata ActivitatFundadorEsteve Monegal i Prat Modifica el valor a Wikidata

La Fàbrica Myrurgia és un edifici del barri de la Sagrada Família de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1][2]

Descripció

Es troba als carrers de Nàpols, 238 i de Mallorca, 351, amb l'accés principal al xamfrà d'aquestes vies.[1]

Aquesta nau industrial amb oficines és un dels millors exemples de la producció arquitectònica catalana de les dècades del 1920 i 1930 no vinculada a l'ortodòxia del GATCPAC.[1] L'edifici està concebut a partir d'una estructura de pilars i jàsseres metàl·liques que permeten crear una planta lliure on predomina l'espai i la diafanitat i a la que contribueixen els celoberts i els lluernaris de les cobertes.[1]

Consta de dues plantes, on destaca molt especialment la marcada horitzontalitat de les façanes, accentuada pel cos de finestres corregudes. Les finestres responen a un model d'obertures metàl·liques fabricades en sèrie que s'uneixen entre si a través de perfils en forma de «T» i a l'estructura amb altres en forma d'«L». Aquest sistema dona origen a les grans panys murals que donen unitat al conjunt i permeten disposar d'una il·luminació uniforme a l'interior. Aquestes finestres es configuren com un element corregut que giren en el xamfrà, tot quedant interrompudes en aquest frontis, on es troba la gran portalada d'entrada.[1]

El xamfrà es configura com un element de rellevància estructural dins del conjunt, no solament pel tractament diferenciat de les obertures sinó per la major alçada que presenta. Així la planta baixa es reserva per l'entrada, amb una triple porta que dona accés a un vestíbul a doble alçada, el qual rep també llum de les finestres disposades al primer pis d'aquest frontis en xamfrà. A sobre d'aquest cos de finestres es desenvolupa l'últim pis, on s'obre un finestral allargat que va de banda a banda del mur.[1]

La planta baixa es presenta avui dia com un espai molt diàfan al que s'accedeix a través d'un espai de recepció localitzat al darrere del vestíbul principal. Aquest àmbit, a manera de caixa de vidre, disposa de dos nivells on es distribueixen les taules de treball del personal de l'empresa i que es comuniquen per una escala de nova fàbrica.[1] Un dels espais més rellevants del conjunt (i aparentment l'únic conservat del projecte original) és el vestíbul. L'accés a aquest espai es realitza a través d'una porta de tres obertures que es remata amb tres plafons de bronze amb relleus on es representen escenes de temàtica clàssica i a sota dels quals es conserva el rètol «Fábrica Myrurgia». Hem de destacar també la tanca de ferro de la porta que amb línies geomètriques molt puristes contribueixen a crear una senzilla decoració, inexistent a la resta de la façana. Un cop traspassada la porta s'accedeix al vestíbul que es configura com un espai autònom, de doble alçada, d'acurat disseny art déco i voluntat monumental. Aquesta monumentalitat es fa visible a través de l'escala de doble tram, de marbre que condueix a les oficines del primer pis. Actualment dues catenàries tanquen l'accés a l'escala.[1]

Destaca l'ús de materials nobles i de gran qualitat com el marbre que es combina amb les baranes de llautó i la fusta dels arrambadors localitzats a sengles costats de l'escala. Aquests elements disposats en angle, presenten una porta i un banc (també de fusta) adossat a l'estructura els quals es rematen a la part superior amb una finestreta i un plafó on es pot llegir en lletres estil art déco «Myrurgia Perfumes».[1]

Història

Ramon Monegal i Nogués tenia un negoci de drogueria,[3][4] que el seu fill Esteve Monegal i Prat va convertir el 1916 en la societat Myrurgia, dedicada a la fabricació de perfums i productes cosmètics.[5][1]

La fàbrica va ser projectada el 1927 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt i es va construir entre 1928-1930. El seu disseny anticipa el llenguatge modern i racionalista a través de l'organització dels espais, el tractament de la llum, la retolació i el mobiliari.[1] Destaca especialment l'escultura d'estil art déco realitzada per Monegal, reconegut escultor català, que originalment presidia el vestíbul.[1] L'any 1929, va rebre el Premi d'Arquitectura del Concurs d'Edificis Industrials i Comercials per estar equipat amb unes de les instal·lacions més modernes.[1]

El diumenge 21 de juny del 1964, un incendi va causar grans danys a la fàbrica. Iniciat a les 9:14, les flames van afectar ràpidament als dipòsits d'alcohol, provocant grans explosions. Els Bombers de Barcelona van demanar reforços, i hi van acudir bombers fora de servei, i bombers de Badalona. Granollers, Sabadell i Terrassa. L'incendi es va propagar per la zona de cartonatge, destruint finalment el 50% de la planta baixa i les plantes primera i segona.[6]

L'any 1996, els veïns i les entitats del barri es van mobilitzar en contra del projecte de construir-hi una benzinera i un poliesportiu privat d'elit. L'any 2000, l'empresa fou adquirida pel Grup Puig, que des de llavors hi té instal·lades les seves oficines.[1]

L'any 2010, es va construir un edifici a la cantonada dels carrers de Nàpols i de Provença, que ocupa una part de la parcel·la original i que en origen estava destinat a residència d'esportistes, però que finalment es va convertir en un hotel de quatre estrelles i un gimnàs.[1]

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 «Myrurgia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «Fàbrica Myrurgia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1898, p. 913. 
  4. La Actualidad, 15-11-1910. 
  5. «Josep Monegal i Nogués». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Incendi en una fàbrica de perfumeria». ¡Alarma!, 7 i 8-1964, pàg. 17-19.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica Myrurgia
  • «Fàbrica Myrurgia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Fàbrica Myrurgia». UPCommons.
  • Vegeu aquesta plantilla
Monuments de l'Eixample de Barcelona
Arqueria del Claustre de Santa Maria de Jerusalem  · Bancs-fanals  · Bar Torino  · Casa Antoni Costa  · Casa Antònia Burés  · Casa Antònia Puget  · Casa Antoni Roger  · Casa Asols  · Casa Àngel Batlló  · Casa Batlles  · Casa Berenguer  · Casa Bonet  · Casa Francesc Burés  · Casa Comalat  · Casa Conrad Roure  · Casa Dolors Calm  · Casa Dolors Xiró vídua de Vallet I  · Casa Dolors Xiró vídua de Vallet II  · Casa Domènech i Estapà  · Casa Elizalde  · Casa Enric Batlló  · Casa Enrique Llorenç  · Casa Fabra  · Casa Fajol  · Casa Fargas  · Casa Ferrer-Vidal  · Casa Francesc Farreras  · Casa Golferichs  · Casa Granell  · Casa Granell 2  · Casa Heribert Pons  · Casa Ibarz Bernat  · Casa Iglesias  · Casa Isabel Pomar  · Casa Jaume Moysi  · Casa Rodolf Juncadella  · Casa Evarist Juncosa  · Casa de la Lactància  · Casa Lamadrid  · Casa Lleó Morera  · Casa Llopis Bofill  · Casa Mercedes Ymbern de Cardenal  · Casa Malagrida  · Casa Ramon Mulleras  · Cases Manuel Felip  · Casa Maria Robert  · Casa Olano  · Casa Ramon Oller  · Casa Pascual i Pons  · Casa Pere Company  · Casa Pere Salisachs  · Casa Pia Batlló  · Casa Planells  · Casa Pons i Trabal  · Casa Pratjusà  · Casa Puig i Cadafalch  · Casa Pere Llibre  · Casa Salvadó  · Casa R. Sala  · Casa Rabaseda  · Cases Codina i Casas-Carbó  · Casa Rovira  · Casa Santurce  · Casa Sayrach  · Casa Montserrat Fatjó de Sayrach  · Casa Torres Grau  · Casa Teixidor  · Casa Thomas  · Casa Tomàs Roger  · Casa Vídua Marfà  · Casa Vilà  · Cases Almirall  · Cases Armenteras i Parellada  · Cases Cabot  · Cases Cerdà  · Cases Jeroni F. Granell  · Cases Josefa Villanueva  · Casal Sant Jordi  · Cases Rocamora  · Edifici Astòria  · Cobert industrial  · Cine Coliseum  · Edifici de la Companyia de Gas Lebon  · Conservatori Municipal  · Fàbrica Myrurgia  · Fomento de Construcciones y Contratas  · Estació del Nord  · Església de la Concepció  · Joieria Roca  · Edifici Gran Via Corts Catalanes, 654  · Edifici Companyia Ocaso  · Edifici de la Union des Assurances de Paris  · Edifici de La Unión y El Fénix  · Font de Diana  · Seu del Districte  · Edifici al Carrer de Rosselló, 245  · Edifici al Carrer de Rosselló, 253  · Edifici Enric Granados - Diagonal - París  · Edifici Hispano Olivetti  · convent de les Saleses  · Escola Industrial  · Farmàcia Tanganelli  · Forn de la Concepció  · Forn Sarret  · Facultat de Medicina  · Farmàcia Bolós  · Farmàcia Doctor Palomas  · Farmàcia Ferrer Argelaguet  · Farmàcia Puigoriol  · Farmàcia Vilardell  · Grup Escolar Ramon Llull  · Hidroelèctrica de Catalunya  · Seu de l'Editorial Gustavo Gili  · Mercat de la Concepció  · Mercat de Sant Antoni  · Monestir de Montsió  · Monument a Mossèn Jacint Verdaguer  · Monument a Rafael Casanova  · Monument al Doctor Robert  · Passatge de Permanyer  · Palau Casades  · Palau Marcet  · Palau del Marquès de Santa Isabel  · Palau Montaner  · Palau Robert  · Pastisseria Reñé  · Paviments Escofet  · Plaça de Toros Monumental  · Queviures Múrria  · Taller Masriera  · Teatre Tívoli  · Torre de les Aigües  · Xarcuteria i Sabateria Milà
Altres monuments inventariats