Fàbrica Armengol-Capdevila

No s'ha de confondre amb Vapor Capdevila i Mata.
DadesTipusEdifici industrial Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióRiereta, 10 i Aurora, 13 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 42″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.378322°N,2.167757°E / 41.378322; 2.167757
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La fàbrica Armengol-Capdevila era un edifici situat als carrers de la Riereta, 10 i de l'Aurora, 13 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.

Història

El 1839, el fabricant de teixits de cotó Miquel Capdevila i Grasses va adquirir en emfiteusi un terreny de 48.196 pams quadrats al carrer de la Riereta, afectat per l'obertura del carrer de l'Aurora.[1] L'any següent li'n va establir 25.116 pams quadrats al fuster Josep Sagarra i Mayol a la banda septentrional (vegeu vapor Capdevila i Mata).[2]

L'agost del 1840, va demanar permís per a fer els fonaments a la part meridional del terreny,[3] i el novembre del mateix any va presentar el projecte d'una casa-fàbrica, signat pel mestre d'obres Josep Valls i Galí.[4][5] Tanmateix, aquest va renunciar a la direcció de les obres el febrer de l'any següent, essent substituït per l'arquitecte Joan Vilà i Geliu,[6] que va comptar amb la col·laboració dels paletes Miquel Rosés i Josep Oller,[7] el fuster Josep Sagarra,[8] el vidrier Josep Camaló i el pintor Manuel Puig,[9] el manyà Joaquim Puigdollers[10] i el fonedor Valentí Esparó, que va subministrar 29 columnes de ferro colat.[11]

El 1842, la fàbrica va ser llogada pel fabricant Jaume Armengol i Clapés, sota la raó social Jaume Armengol i Cia,[12] que hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV,[13][14][15] procedent de la casa Hall, Powell & Scott de Roan:[16][17] «Los señores John Hall Powell y Scott de Rouen (Francia) constructores de maquinas de vapor, segun el sistema de Woolf, tienen la satisfaccion de poner en conocimiento de los señores fabricantes, [...] la maquina de vapor que salida de sus talleres, está ya hace mas de dos meses trabajando en la fábrica de los señores Jaime Armengol y compañía en la calle de la Riereta de esta ciudad, cuya maquina de fuerza de 16 caballos llega á dar una fuerza de 20 caballos, y en 14 y media horas de trabajo gasta solo 10 y un cuarto quintales de carbon, [...]»[18]

Incendi el 18 de gener del 1851. Iniciat al vapor Capdevila i Mata del carrer de la Riereta, es va estendre a la fàbrica Armengol i només es va poder controlar set hores després.
Àgora Juan Andrés Benítez (2015)
Murals de l'Àgora Juan Andrés Benítez (2024)

El 18 de gener del 1851, un incendi iniciat al veí vapor Capdevila i Mata va destruir per complet la fàbrica, exceptuant la sala de calderes. Aleshores, Miquel Capdevila va presentar una sol·licitud per reconstruir-la segons els plànols de l'arquitecte Fèlix Ribes i Solà.[19] A la seva mort el 1853, la propietat va passar a l'hereu Miquel Capdevila i Vinyals, que no va continuar l'activitat del seu pare i va llogar la fàbrica a diversos industrials.[5]

L'edifici va ser enderrocat el 2011, i el solar fou ocupat el 2014 per veïns del barri, que el convertiren en l'Àgora Juan Andrés Benítez, batejada en homenatge a una víctima de la violència policial l'any anterior (vegeu mort de Juan Andrés Benítez).[20]

Referències

  1. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/20, f. 21-23v, 26-1-1839.
  2. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/21, f. 205v-206v, 25-8-1840.
  3. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 17-08-1840.
  4. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 07-11-1840.
  5. ↑ 5,0 5,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 534.
  6. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 26-02-1841.
  7. ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/15, f. 28-29v, 22-01-1842.
  8. ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/15, f. 15v-17v, 14-01-1842.
  9. ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/15, f. 200v-202, 24-01-1842.
  10. ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/15, f. 207v-209, 01-06-1842.
  11. ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/15, f. 209-210, 01-06-1842.
  12. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382. 
  13. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 461.
  14. ↑ Diario de Barcelona, 25-02-1842, p. 768. 
  15. ↑ Diario de las Sesiones de Cortes del Congreso de los Diputados: Legislatura de 1848 a 1849, 1849, p. 846. 
  16. ↑ Raveux, 2005, p. 180.
  17. ↑ AHPB, notari Josep Maria Planas i Compte, manual 1.236/22, f. 88, 1846.
  18. ↑ Diario de Barcelona, 30-09-1842, p. 3735. 
  19. ↑ «Miguel Capdevila sol·licita reconstruir la fabrica destruida per un incendi al carrer Riereta, 10». Q127 Foment 574 C. AMCB, 1851.
  20. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 535.

Vegeu també

Bibliografia

  • Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 533-535. ISBN 9788491562160. 
  • Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.