Eugenio Togliatti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Eugenio Giuseppe Togliatti 3 novembre 1890 Orbassano (Itàlia) |
| Mort | 5 octubre 1977 (86 anys) Gènova (Itàlia) |
| Formació | Universitat de Torí (1908–1912) |
| Tesi acadèmica | Contributo alla determinazione delle superficie algebriche del 5° ordine con una o più serie infinite di coniche (1912 ) |
| Director de tesi | Corrado Segre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria algebraica |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Politècnic de Torí (1912–1924) Universitat de Torí (1912–1924) ETH Zürich Universitat de Gènova |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Lulu Hofmann Bechtolsheim |
| Família | |
| Cònjuge | Giulietta Nacamuli |
| Pares | Antonio Togliatti i Teresa Viale |
| Germans | Palmiro Togliatti |
Eugenio Togliatti (italià: Eugenio Giuseppe Togliatti) (Orbassano, 3 de novembre de 1890 - Gènova, 5 d'octubre de 1977) va ser un matemàtic italià.
Vida i Obra
Togliatti, germà del conegut fundador i secretari del Partit Comunista Italià, Palmiro Togliatti, va fer els estudis secundaris al institut de Sondrio i, a partir de 1908, va estudiar matemàtiques a la universitat de Torí, en la qual es va doctorar el 1912 amb una tesi de geometria algebraica dirigida per Corrado Segre.[1] Des de 1912 fins a 1924 va ser professor assistent, tan a la universitat com al Politecnico de Torí. El 1924 va ser nomenat professor de la universitat de Zúric, on va romandre dos cursos. El 1926 va passar a ser professor a la universitat de Gènova, en la qual va estar la resta de la seva carrera acadèmica fins que es va jubilar el 1961, tot i que va continuar impartint alguna docència posteriorment.
El setembre de 1944 va aconseguir escapar d'una ordre d'arrest del govern feixista que el perseguia, bé per intercanviar-lo pel seu germà o bé perquè estava casat amb una dona jueva.[2] Es va mantenir amagat fins al final de la Segona Guerra Mundial a l'abril de 1945.[3]
Els treballs de Togliatti van ser principalment en geometria algebraica. Específicament, va ser el descobridor de la superfície que porta el seu nom (una superfície de grau 5 amb 31 nodes) i va proporcionar una classificació completa de les superfícies racionals parametritzades per cúbiques.[4]
Referències
- ↑ Conte i Giacardi, 2016, p. 44.
- ↑ P., 2002, p. 1.
- ↑ Guerraggio i Nastasi, 2018, p. 220 i ss.
- ↑ Miró-Roig i Salat, 2018, p. 2460.
Bibliografia
- Conte, Alberto; Giacardi, Livia. «Segre's University Courses and the Blossoming of the Italian School of Algebraic Geometry». A: Gianfranco Casnati, Alberto Conte, Letterio Gatto, Livia Giacardi, Marina Marchisio, Alessandro Verra (eds.). From Classical to Modern Algebraic Geometry (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 3-92. ISBN 978-3-319-32992-5.
- Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Matematici da epurare: I matematici italiani tra fascismo e democrazia (en italià). EGEA, SpA, 2018. ISBN 978-88-238-1653-4.
- Miró-Roig, Rosa M.; Salat, Martí «On the classification of Togliatti systems» (en anglès). Communications in Algebra, Vol. 46, Num. 6, 2018, pàg. 2459-2475. DOI: 10.1080/00927872.2017.1388813. ISSN: 0092-7872.
- P., G. «Ricordando un poliziotto partigiano» (en italià). Polizia e Democrazia, Vol. 76, Num. nov-dec, 2002. ISSN: 1593-5361.
Enllaços externs
- Luciano, Erika. «TOGLIATTI, Eugenio Giuseppe». Dizionario Biografico degli Italiani, 2019. [Consulta: 25 agost 2021]. (italià)
- Rivolo, M.T. «Eugenio Giuseppe Togliatti (1890-1977)». Università di Torino. [Consulta: 25 agost 2021]. (italià)