Estança (poesia)
L'estança és una estrofa formada per versos decasíl·labs i hexasíl·labs amb rima generalment consonant combinats a gust del poeta.[1] Tan sols es requereix que en les composicions formades per estades -cançó (lírica), oda, ègloga…- les restants estrofes segueixin l'esquema de la primera. Difereix de la silva en què aquesta manca d'estructura estròfica.
Exemple d'estança
Part de l'Ègloga I de Garcilaso de la Vega:
« | Divina Elisa, pues agora el cielo, con inmortales pies pisas y mides, | » |
Vegeu també
- Silva
- Silva arromanzada
- Estrofa
- Lira
Bibliografia
- Domínguez Caparrós, José. Diccionario de métrica española. Madrid: Alianza editorial, 2004. ISBN 84-206-7327-7.
Referències
- ↑ «estança». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.