Enric Mestre i Estellés

Plantilla:Infotaula personaEnric Mestre i Estellés
Biografia
Naixement16 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Alboraia (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióceramista, escultor, pintor Modifica el valor a Wikidata

Enric Mestre i Estellés (Alboraia, 16 de març de 1936) és un ceramista, escultor i pintor valencià.

Fou alumne d'Alfons Blat, del que aprendria el virtuosisme de l'esmalt, i un constant i rigorós camp d'investigació tècnica al llarg de tota la seua trajectòria.[1] El 1958 va aconseguir la titulació de professor de dibuix per l'Escola de Sant Carles, l'any 1970 es gradua com a pèrit artístic ceràmic i l'any 1972 es va graduar en Arts Aplicades, en l'Especialitat de Ceràmica en l'Escola d'Arts Aplicades de València. Finalment es va llicenciar en Belles Arts a la Facultat de Sant Carles de València el 1982. Ha dedicat més de 32 anys de trajectòria professional a la docència.[2]

Començà a exposar a partir de 1964 i la seua obra s'ha exhibit a Espanya, Alemanya, Suïssa, Anglaterra, França, Dinamarca i Japó. Es considera un percussor gràcies a Alfons Blat, el qual fou qui li va obrir els ulls en relació a les possibilitats de la ceràmica actual, declarava l'any 2009.[3]

L'any 1979 fou nomenat Membre de l'Acadèmia Internacional de la Ceràmica i l'any 1983 fou nomenat Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.[3] La Universitat de València el va becar el 1964 al Lycée Technique Henry Brisson de Vierzon per a fer estudis sobre vidriats artístics d'alta temperatura.[4]

Exposicions[5]

  • 1964 - Sala Nebli, Madrid.
  • 1970 - Fira de Ceràmica, Copenhague.
  • 1971 - Galeria Amadís, Madrid.
  • 1972 - Galeria Sarrió, Barcelona.
  • 1973 - Galeria Val i Trenta, València.
  • 1975 - Galeria Ponce, Madrid.
  • 1979 - Galeria Ática de Barcelona.
  • 1980 - Maho Gallery, Japó.
  • 1982 - Galeria Sargadelos, Madrid.
  • 1985 - Museu de Ceràmica, Barcelona.
  • 1987 - Galeria Punto, València.
  • 1989 - Hetjens Museum, Dusseldorf.
  • 1991 - Galeria Leonelli, Lausana. Museu de Ceràmica, Barcelona.
  • 1994 - Musikhuset Arhus, Dinamarca. Galeria Norby, Copenhague.
  • 1996 - Galeria Norby, Copenhague.
  • 1997 - Kunsthalle Wil, Suïssa.
  • 1999 - Sala Parpalló, València.
  • 1999 - Galeria Eléna Ortillés-Fourcat, París.
  • 2000 - Lappeenranta K’2000 Etelä-Karjalan Taidemuseo. South Carelia Art Museum Lappeenranta
  • 2001 - Galeria i Leonarte, València.
  • 2002 - Galeria Besson, Londres. Galeria Kunstforum, Kirchberg.
  • 2004 - Galeria Vromans, Amsterdam. Galería Kunstforum, Solothurm.
  • 2005 - Galerie B15, Múnic.
  • 2009 - Galeria Kunstforum, Solothurm. Galeria Leonarte, València.
  • 2013 - Entre la intuïció, la geometria i el misteri. L'Almudí, València.

Premis[3][5]

  • 1972 Primer Premi del Concurs Nacional de Ceràmica de Manises.
  • 1972 Premi Nacional en el Concurs de Disseny Industrial de la Fira de Ceràmica de València.
  • 1976 Medalla d'Or de l'Estat de Baviera.
  • 1982 Primer Premi del Concurs Nacional de Ceràmica de Calvià.
  • 1999 Premi Alfons Roig de la Diputació de València.
  • 2009 Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana.

Referències

  1. ↑ «Enric Mestre da lecciones de cerámica con una muestra de obras suyas y de sus alumnos». Lasprovincias.es, novembre 2013 [Consulta: 30 gener 2015].
  2. ↑ «Enrique Mestre Estellés». Realacademiasancarlos.com. [Consulta: gener 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Burguera «Enric Mestre, premio Artes Plásticas de la Generalitat». Lasprovincias.es [València], desembre 2009 [Consulta: 30 gener 2015].
  4. ↑ «Conega Alboraya/Veïns Il·lustres/ Enric Mestre Estellés Enric Mestre Estellés». Alboraya.org. [Consulta: 30 gener 2015].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ 5,0 5,1 «Premios y reconocimientos». Enricmestre.com. [Consulta: 30 gener 2015].