Emilio de la Cierva Miranda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1911  Ferrol (província de la Corunya) |
| Mort | 11 agost 1992 (81 anys) Maó (Menorca) |
 Capità general de les Illes Balears | |
| 30 agost 1974 – 18 febrer 1977 ← Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil – Manuel Nadal Romero → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
Premis
| |
Emilio de la Cierva Miranda (Ferrol, 11 de febrer de 1911 - Maó, 11 d'agost de 1992)[1] fou un militar gallec, Capità general de les Illes Balears durant la transició espanyola.
Era net de l'almirall Augusto Miranda y Godoy. Ingressà a l'Acadèmia General Militar en 1928, ascendint a tinent el 1933, a capità el 1937, a comandant el 1943, a tinent coronel el 1952 i a coronel el 1963. En 1969 ascendí a general de brigada i fou cap d'enginyers de la II Regió Militar i director de l'Escola d'Aplicació d'Enginyers i Transmissions de l'Exèrcit. En 1971 fou ascendit a general de divisió i fou nomenat segon cap de tropes de la VII Regió Militar.[2] En 1974 ascendí a tinent general i fou nomenat Capità general de les Illes Balears, càrrec que va ocupar fins que va passar a situació B el febrer de 1977. En febrer de 1981 va passar definitivament a la reserva.[3]
En 1969 fou condecorat amb la Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild.[4]
Referències
- ↑ Esquela funerària al diari ABC, 20 d'agost de 1992
- ↑ Emilio de la Cierva y Miranda, Blanco y Negro, 8 de maig de 1976
- ↑ Número 173/1981, por e! que se dispone que el Teniente General del Ejército don Emilio de ia Cierva Miranda pase a la situación de reserva, Boletín Oficial del Ministerio de Defensa, 16 de febrer de 1981
- ↑ Decreto 3251/1969, de 25 de noviembre, por el que se concede la Gran Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo al General de Brigada de Ingenieros don Emilio de la Cierva Miranda