Colutea atlantica
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Galegeae |
Gènere | Colutea |
Espècie | Colutea atlantica (Browicz) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
L'espantallops (Colutea atlantica) és una planta de la família de les fabàcies.
Descripció
Arbust caduc, de tiges de fins a 5 m, amb fulles formades per 3-4 parells de folíols amb el limbe el·líptic, mucronat, amb estípules lanceolades persistents. raïm llargament pedunculats, amb 2-4 flors de color groc-vermell.
Distribució i hàbitat
Els espantallops habiten preferentment sobre sòls calcaris en matollars, coscollars i clarianes de bosc dels pisos inferior y montà; normalment en els vessants secs i assolellats, també en les més pedregoses. Apareix en mates aïllades dins els matollars
Descripció
És un arbust que pot fer fins a 3 m d'alçada però generalment no ultrapassa els 120 cm. Les seves fulles són compostes, amb un folíol terminal. Són semblants a algunes altres ginestes amb les que es pot confondre quan no té fruits, tot i que les fulles de l'espantallops són més grans i amargants, i la planta sol fer-se més alta en comparació. Les flors són una inflorescència de tipus raïm de color groc viu. Floreixen del maig a l'agost i atreuen molt a les abelles.
Els fruits formen una beina que pot fer de 5 a 7 cm de llargada i es van inflant mentre maduren. Són molt espectaculars els fruits madurs de l'espantallops a causa de llur color rogenca viva.
Les papallones conegudes com a "blavetes" (Polyommatus bellargus, Ioana iolas) viuen lligades a l'espantallops.[3]
Origen del nom
"Espantallops", el nom de la planta, prové del fet que les llavors queden soltes a l'interior del llegum madur. Quan el vent mou els fruits es pot sentir un soroll que, segons el folclore tradicional de Catalunya, espanta els llops.
Subespècies
Dues subespècies han estat identificades:
- Colutea arborescens subsp. arborescens
- Colutea arborescens subsp. gallica