Clarence Waldo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Clarence Abiathar Waldo 21 gener 1852 Hammond (Nova York) |
| Mort | 1r octubre 1926 (74 anys) Bridgeport (Connecticut) |
| Sepultura | Cementiri Mountain Grove 41° 10′ 19″ N, 73° 13′ 19″ O / 41.1719°N,73.2219°O / 41.1719; -73.2219 |
| President Acadèmia de Ciències d'Indiana | |
| 1898 – 1898 ← Thomas Lomar Gray – Carl H. Eigenmann → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Syracuse (–1893) Universitat Wesleyana - Master of Arts (–1878) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Washington a Saint Louis (1908–1917) Universitat Purdue (1895–1908) Universitat DePauw (1891–1895) Institut Tecnològic Rose-Hulman (1883–1891) Universitat Wesleyana (1877–1881) |
| Membre de | Associació americana per l'avanç de la ciència Societat Americana d'Ensenyament d'Enginyeria Acadèmia de Ciències d'Indiana Societat Americana de Matemàtiques |
| Professors | John Monroe Van Vleck |
| Família | |
| Cònjuge | Abby Wright Allen |
| Fills | Alice Goddard Waldo |
  | |
Clarence Waldo (Hammond, 21 de gener de 1852 - Bridgeport, 1 d'octubre de 1926) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i Obra
Waldo es va graduar el 1875 a la universitat Wesleyana (Connecticut) sota la direcció de John Monroe Van Vleck[1] i va obtenir el doctorat a la universitat de Syracuse el 1894.[2]
Va ser professor de les universitats Wesleyana (1877-1881), institut tecnològic Rose de Terre Haute, Indiana (1883-1891), DePauw de Greencastle (Indiana) (1891-1895), Purdue (1895-1908) i universitat Washington a Saint Louis (1908-1917), en la qual es va retirar el 1917.[3] Després de deixar la docència va continuar sent actiu a la ciutat de Nova York a les oficines d'ensenyament.[4]
Els seus treballs més notables va ser en matemàtiques aplicades a l'enginyeria, havent escrit uns quants llibres de text notables en aquest àmbit.[5]
Waldo és recordat, sobre tot, per haver estat qui va convencer el 1897 els legisladors de l'estat d'Indiana[6] de que aparquessin un projecte de llei en el qual s'establia el valor del nombre Pi en 3,232,[7] tot i que també hi va haver altres raons polítiques.[8] Hagués estat el primer cas en què una veritat matemàtica s'establia per decret.
Referències
- ↑ Zitarelli, 2019, p. 342.
- ↑ Roever, 1927, p. 614.
- ↑ Coulter, 1926, p. 29.
- ↑ Coulter, 1926, p. 30.
- ↑ Roever, 1927, p. 613.
- ↑ Waldo, 1916, p. 445-446.
- ↑ Hallerberg, 1977, p. 140.
Bibliografia
- Coulter, Stanley «Clarence Abiathar Waldo» (en anglès). Proceedings of the Indiana Academy of Science, Vol. 36, 1926, pàg. 29-32. ISSN: 0073-6767.
- Hallerberg, Arthur E. «Indiana's Squared Circle» (en anglès). Mathematics Magazine, Vol. 50, Num. 3, 1977, pàg. 136-140. DOI: 10.2307/2689499. ISSN: 0025-570X.
- Roever, W.H. «Clarence Abiathar Waldo» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 33, Num. 5, 1927, pàg. 613-614. ISSN: 0273-0979.
- Waldo, Clarence A. «What Might Have Been» (en anglès). Proceedings of the Indiana Academy of Science, Vol. 26, 1916, pàg. 445-446. ISSN: 0073-6767.
- Zitarelli, David E. A History of Mathematics in the United States and Canada (en anglès). American Mathematical Society, 2019. ISBN 978-1-4704-4829-5.
Enllaços externs
- Gardner, Elizabeth K. «Did You Know?: Purdue and Indiana's Pi Bill». Universitat de Purdue, 2016. [Consulta: 5 maig 2021]. (anglès)