Charles Hermite
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 desembre 1822 Dieuze (França) |
| Mort | 14 gener 1901 (78 anys) París (França) |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E / 48.83806; 2.32694 |
| 192è President Acadèmia Francesa de les Ciències | |
| 1r gener 1890 – 31 desembre 1890 ← Alfred Des Cloizeaux – Pierre Étienne Simon Duchartre → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Q89547790 | Teorema de Hermite-Lindemann Matriu hermítica Polinomis d'Hermite Operador hermític Nombre e |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra, teoria de nombres, matemàtiques, anàlisi matemàtica, forma quadràtica, polinomis ortogonals i funció el·líptica |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | École Polytechnique Universitat de París |
| Membre de | Reial Societat d'Edimburg (1884–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1877–) Royal Society (1873–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1856–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Societat Filomàtica de París Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Lliga de la Pàtria Francesa Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia d'Estanislau |
| Alumnes | Jules Tannery i Mijalko Ciric (en)  |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Henri Poincaré Thomas Joannes Stieltjes Jules Tannery Marie Humbert Mihailo Petrovic Henri Padé |
| Família | |
| Cònjuge | Louise Bertrand (germana de Joseph Bertrand) |
Premis
| |
  | |
Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 24 de desembre de 1822 — París, 14 de gener de 1901),[1] va ser un matemàtic francès.
Va ser professor a l'Escola Politècnica de París i membre de l'Acadèmia de les Ciències Francesa. Va fer treballs especialment sobre funcions el·líptiques i teoria de nombres.[2]
Va ser el primer a demostrar que e és un nombre transcendent. Va ser professor, entre d'altres d'Henri Poincaré.
Publicacions
- "Sur quelques applications des fonctions elliptiques", Paris, 1855; Page images de Cornell.
- "Cours d'Analyse de l'École Polytechnique. Première Partie", Paris: Gauthier–Villars, 1873.
- "Cours professé à la Faculté des Sciences", editat per Andoyer, 4a ed., Paris, 1891; Page images de Cornell.
- "Correspondance", editat per Baillaud and Bourget, Paris, 1905, 2 vols.; PDF copy de UMDL.
- "Œuvres de Charles Hermite", editat per Picard for the Academy of Sciences, 4 vols., Paris: Gauthier–Villars, 1905,[3] 1908,[4] 1912[5] and 1917; PDF copy de UMDL.
- "Œuvres de Charles Hermite", de Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00328-5.
Vegeu també
Referències
- ↑ Asimov, Isaac. «Hermite, Charles». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 200. ISBN 8429270043.
- ↑ «Charles Hermite». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pierpont, James «Review: Oeuvres de Charles Hermite, publiées sous les auspices del'Académie des Sciences par EMILE PICARD. Vol. I». Bull. Amer. Math. Soc., 13, 4, 1907, pàg. 182–190.
- ↑ Pierpont, James «Review: Oeuvres de Charles Hermite. Vol II». Bull. Amer. Math. Soc., 16, 7, 1910, pàg. 370–377.
- ↑ Pierpont, James «Review: Oeuvres de Charles Hermite. Vol III». Bull. Amer. Math. Soc., 19, 2, 1912, pàg. 83–84.
Bibliografia
- Archibald, Thomas. «Charles Hermite and German Mathematics in France». A: Karen Hunger Parshall, Adrian Clifford Rice (eds.). Mathematics Unbound: The Evolution of an International Mathematical Research Community (en (anglès)). American Mathematical Society, 2002, p. 122-137. ISBN 0-8218-2124-5.
- Goldstein, Catherine «Charles Hermite's stroll through the Galois Fields» (en (anglès)). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 17, Num. 2, 2011, pàg. 263-270. ISSN: 1262-022X.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Hermite
- «Charles Hermite». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Hermite» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Freudenthal, Hans. «Hermite, Charles». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 febrer 2017].