Cas latiu
Casos gramaticals |
---|
Llista de casos gramaticals |
Cas abessiu |
Cas ablatiu |
Cas absolutiu |
Cas adessiu |
Cas adverbial |
Cas al·latiu |
Cas benefactiu |
Cas causal |
Cas causal final |
Cas comitatiu |
Cas datiu |
Cas dedatiu |
Cas delatiu |
Cas disjuntiu |
Cas distributiu |
Cas distributiu temporal |
Cas elatiu |
Cas essiu |
Cas essiu formal |
Cas essiu modal |
Cas exessiu |
Cas final |
Cas formal |
Cas genitiu |
Cas il·latiu |
Cas inessiu |
Cas instructiu |
Cas instrumental |
Cas latiu |
Cas locatiu |
Cas modal |
Cas multiplicatiu |
Cas objectiu |
Cas oblic |
Cas partitiu |
Cas possessiu |
Cas postposicional |
Cas preposicional |
Cas prolatiu |
Cas prosecutiu |
Cas separatiu |
Cas sociatiu |
Cas sublatiu |
Cas superessiu |
Cas temporal |
Cas terminatiu |
Cas translatiu |
Cas vial |
Cas vocatiu |
Arranjament morfosintàctic |
Cas absolutiu |
Cas acusatiu |
Cas ergatiu |
Cas instrumental |
Cas instrumental comitatiu |
Cas intransitiu |
Cas nominatiu |
Declinació |
Declinació alemanya |
Declinació basca |
Declinació eslovaca |
Declinació eslovena |
Declinació irlandesa |
Declinació islandesa |
Declinació llatina |
Declinació polonesa |
Declinació russa |
Declinació sèrbia |
Declinació txeca |
El cas latiu és un cas gramatical que indica "moviment cap a" algun lloc (noció que en altres llengües com el català s'expressa amb les preposicions a i cap a). Es troba a les llengües uralianes i alguns idiomes parlats al nord del Caucas (la seva adscripció a una família lingüística o una altra és discutida), on pot assumir més matisos semàntics (com fer una acció cap a o en benefici d'algú).
Algunes llengües antigues distingien entre cas ilatiu, alatiu i elatiu segons la posició exacta de l'objecte o ésser en moviment però la tendència evolutiva és simplificar la flexió, per això en idiomes com el finès només presenta un morfema -s i no en totes les paraules variables (especialment als adverbis de lloc).
En finès, l'antic cas latiu és obsolet i només esta fossilitzat en alguns adverbis de moviment com: alas ~"avall", ylös ~"amunt", ulos ~"enfora", kauas/kauemmas ~"allunyant-se", pois ~"apartant-se", o rannemmas "acostant-se a la riba". La terminació de latiu usualment és -s (procedent del proto-uràlic).[1] En finès modern aquest cas ha estat subsituït per un sistema més complex de casos locatius i el sufix -s ha convergit amb altres sufixos per acabar formant part de les terminacions dels moderns casos inessiu (-ssa/ssä), elatiu (-sta/stä), il·latiu (-VVn/-VhVn/-sVVn) i translatiu (-ksi).
Notes i referències
- ↑ Mäkinen, Panu. «Finnish Grammar - Adverbial Cases». users.jyu.fi. University of Jyväskylä. [Consulta: 6 març 2015].