Carobbiïta
 Carobbiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | KF |
| Epònim | Guido Carobbi |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campania, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
| Dana | 9.1.1.4 |
| Heys | 8.1.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 5,34Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Color | incolor |
| Exfoliació | bona en {001} |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Densitat | 2,505 g/cm³ (mesurada); 2,528 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1956 |
| Símbol | Crb |
| Referències | [1] |
La carobbiïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del professor Guido Carobbi (1900–1983), geòleg italià.
Característiques
La carobbiïta és un halur de fórmula química KF. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de cristalls cúbics fent intercreixements amb altres minerals.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carobbiïta pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments
Es troba en estalactites en les cavitats de la lava.[2] Sol trobar-se associada a altres minerals com: mercal·lita, misenita o hieratita. Va ser descoberta l'any 1956 al Vesuvi, a la Província de Nàpols (Campania, Itàlia). També ha estat descrita a Usu-zan, a la província d'Iburi (Hokkaido, Japó).
Referències
