Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Carlos Martínez de Campos y Serrano 6 octubre 1887 París | ||||||||||||
Mort | 20 maig 1975 (87 anys) Madrid | ||||||||||||
Sepultura | cementiri de Mingorrubio | ||||||||||||
Cap de l'Estat Major Central | |||||||||||||
3 de juny de 1940 – 6 de juny de 1941 | |||||||||||||
Carlos Asensio Cabanillas → | |||||||||||||
Capità general de les Canàries | |||||||||||||
juny de 1951 – octubre de 1953 | |||||||||||||
← Francisco García-Escámez e Iniesta Miguel Rodrigo Martínez → | |||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | historiador, militar | ||||||||||||
Activitat | 1903-1957 | ||||||||||||
Membre de | |||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||
Lleialtat | Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista | ||||||||||||
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol | ||||||||||||
Rang militar | Tinent General | ||||||||||||
Conflicte | Guerra de Melilla Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola | ||||||||||||
Altres | |||||||||||||
Títol | Ducat de la Torre (1952–) Comte | ||||||||||||
Premis | |||||||||||||
Llista
|
Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano (París, 1887 - Madrid, 20 de maig de 1975) fou un militar i historiador espanyol, duc de la Torre i comte de Llovera acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia
Era fill de José Martínez de Campos y Martín de Molina i de María de la Concepción Serrano y Domínguez y Domínguez Borrell, filla de Francisco Serrano Domínguez.[1] Estudia batxillerat a Madrid i el 1903 ingressà a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, on hi assolí el grau de tinent el 1908. Va participar en la Guerra de Melilla i el 1918 es va diplomar en Estat Major. Després de fer d'agregat militar a la Xina i Japó va tornar el 1921 per lluitar a la Guerra del Rif. El 1923 fou enviat novament com a agregat militar a Roma, Sofia, Atenes i Ankara.[2]
En la guerra civil espanyola fou cap d'artilleria de les Brigades i de l'Exèrcit del Nord, i va intervenir a la batalla de Terol, a la batalla de l'Ebre i a l'ofensiva sobre Catalunya. El 1940 fou ascendit a general de brigada i nomenat cap de l'Estat Major Central. De 1942 a 1945 fou professor d'estudis estratègics de l'Escola Politècnica Superior de l'Exèrcit, de 1946 a 1959 fou Governador militar del Campo de Gibraltar i de 1950 a 1953 Capità General de les Illes Canàries. L'octubre de 1957 va passar a la reserva. Fou preceptor de l'aleshores príncep Joan Carles.[3]
El 1950 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia de la Llengua[4] i el 1963 a la Reial Acadèmia de la Història. També fou president honorífic de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya i vocal del Patronat Juan de la Cierva del CSIC. Va morir d'una insuficiència respiratòria a l'Hospital de l'Aire de Madrid el 20 de maig de 1975.
Obres
- Tratado de equitación (1912)
- La zona francesa de Marruecos (1918)
- Historia militar del Japón (1920)
- Las fuerzas militares del Japón (1922)
- Arte militar aéreo (1925)
- Ayer: 1892-1931 (1946)
- España Bélica: El Siglo XIX (1961)
- España bélica: el siglo XVI (1966)
- España bélica: El siglo XVII (1968)
Referències
Biografia
- Biografia a les publicacions del Ministeri de Defensa
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Miguel Artigas Ferrando | Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira f 1950-1975 | Succeït per: Manuel de Terán Álvarez |
Precedit per: Alfredo Kindelán y Duany | Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 31 1963 - 1975 | Succeït per: Antonio Blanco Freijeiro |