Carl Neumann
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 maig 1832 Königsberg (Prússia) |
Mort | 27 març 1925 (92 anys) Leipzig (Alemanya) |
Sepultura | Neuer Johannisfriedhof de Leipzig 51° 20′ 11″ N, 12° 23′ 25″ E / 51.336443°N,12.390271°E / 51.336443; 12.390271 |
Geheimrat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Königsberg |
Tesi acadèmica | De problemate quodam mechanico, quod ad primum integralium ultraellipticorum classem revocatur i Explicare tentatur, quomodo fiat, ut lucis planem polarisationis per vires electricas vel magneticas declinetur (1855 i 1858) |
Director de tesi | Friedrich Julius Richelot i Eduard Heine |
Es coneix per | Condició de frontera de Neumann Operador de Neumann-Poincaré Polinomi de Neumann Séries de Neumann |
Activitat | |
Camp de treball | Equació integral i matemàtiques |
Lloc de treball | Leipzig Tübingen |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Universitat de Halle Universitat de Basilea Universitat de Tubinga Universitat de Leipzig |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1869–) Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen |
Alumnes | Hugo von Seeliger |
Obra | |
Estudiant doctoral | Ernst Neumann William Edward Story Emil Weyr |
Família | |
Cònjuge | Hermine Mathilde Elise Klose |
Pares | Franz Ernst Neumann i Luise Florentine Hagen |
Germans | Friedrich Julius Neumann Luise Neumann Franz Ernst Christian Neumann |
Premis
|
Carl Gottfried Neumann (1832-1925) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra
El seu pare era el físic Franz Ernst Neumann i la seva mare era cunyada del matemàtic Friedrich Bessel.[1] Va fer els seus estudis a Königsberg, on va establir relacions d'amistat amb els seus professors universitaris, Richelot i Hesse. Després de obtenir el doctorat el 1855, va llegir la seva tesi d'habilitació a la universitat de Halle el 1858, sota la supervisió d'Eduard Heine.
A continuació va estar fent de professor ajudant a les universitats de Halle (1858-1863), Basilea (1863-1865) i Tubinga (1865-1868). El 1869 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Leipzig, substituint el difunt Moebius. La resta de la seva carrera acadèmica serà en aquesta universitat de la que es va retirar el 1911.[2]
El 1864 es va casar amb Hermine Mathilde Elise Klose, qui va morir el 1875 sense haver tingut descendència.
Des de 1869, Neumann va ser fundador i editor (juntament amb Alfred Clebsch) de la prestigiosa revista Mathematische Annalen, que encara es publica avui en dia.[3]
La seva lliçó inaugural a la universitat de Leipzig el 1869, va ser tota una declaració de principis, en la que establia la necessitat d'axiomatització de la física, de tal forma que les matemàtiques permetin el desenvolupament d'una teoria.[4]
Tot i dedicar gairebé tota la seva recerca a la física matemàtica, Neumann no va entrar mai en les discussions dels principis sinó que només va estar interessat en el seu vessant matemàtic, deixant als físics l'experimentació.[5] Els seus treballs més importants van ser en electrodinàmica, fent ús del concepte de potencial.[6]
Referències
- ↑ Kolak, 2007, p. 1557.
- ↑ Disalle, 1993, p. 346-347.
- ↑ Kolak, 2007, p. 1558.
- ↑ Schlote, 2013, p. 126-127.
- ↑ Jungnickel i McCormmach, 1986, p. 181.
- ↑ Jungnickel i McCormmach, 1986, p. 182.
Bibliografia
- Disalle, Robert «Carl Gottfried Neumann» (en (anglès)). Science in Context, Vol. 6, Num. 1, 1993, pàg. 345-353. ISSN: 0269-8897.
- Jungnickel, Christa; McCormmach, Russell. Intellectual Mastery of Nature (en (anglès)). University of Chicaho Press, 1986. ISBN 0-226-41581-3.
- Kolak, Daniel. «Neumann, Carl Gottfried». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2007, p. 1557-1558. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Schlote, Karl Heinz. «The Emergence of Mathematical Physics at the University of Leipzig». A: Evelyne Barbin, Raffaele Pisano (eds.). The Dialectic Relation Between Physics and Mathematics in the XIXth Century (en (anglès)). Springer, 2013, p. 121-137. ISBN 978-94-007-5379-2.
Vegeu també
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carl Neumann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Wussing, H. «Neumann, Carl Gottfried». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 maig 2017].