Can Basté
 |
 | |
| 41° 25′ 50″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.43057828°N,2.17307884°E / 41.43057828; 2.17307884 | |
Can Basté és una masia del barri del Turó de la Peira de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Forma part del conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, també catalogat com a BCIL,[2] i actualment acull el Centre Cívic Can Basté.
Descripció
És un edifici a quatre vents i de planta quadrada del segle xviii, edificat sobre una torre medieval.[1] De planta baixa i dos pisos i amb coberta a quatre vessants, la façana principal s'ordena simètricament, a banda i banda d'un eix on se situen un balcó i una portalada de pedra amb arc de mig punt adovellada.[1][3] Uns esgrafiats a base de pilastres, emmarcament de les obertures imitant llindes triangulars i un gran sòcol que imita carreus de pedra, en configuren el disseny.[3]
Història
Anteriorment havia estat del noble Ramon de Sagarriga, comte de Creixell. A finals del segle xviii era coneguda com a Can Nadal, nom del seu propietari,[1] Ramon de Nadal i de Dou, fill de Margarida de Dou i de Bassols, que va fer construir el pont cobert que l'uneix amb l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[4][3]
A les darreries del segle xix era propietat de Pere Pous i Bases, i a principis del xx era dels Marés, amos de Can Carabassa. Després passà als Fargas, de Sant Andreu de Palomar, fins que l'any 1955 es traslladaren a Can Fargas. La casa passà als Rocafort i posteriorment fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona.[1]
La casa es feia servir de magatzem i estava molt malmesa, fins que l'any 1995 finalitzaren les obres de rehabilitació com a centre cívic, que transformà totalment el seu interior.[1]
Intervencions arqueològiques
Durant les obres de rehabilitació, hi aparegué una estructura arquitectònica i nombrosos carreus ben tallats, dispersos i aprofitats en altres fases de l'edifici. L'estructura, feta d'opus incertum amb un enlluït de morter de calç, es trobava en un nivell inferior a les fonamentacions de la masia, i es recolzava en un mur més antic, fet de grans carreus ben treballats.[3] Mossèn Clapés havia esmentat l'existència de restes d'època romana en un document de 1896, tot i que no hi van aparèixer les restes de la vil·la romana situada sota l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[5]
S'hi va trobar una sitja davant l'entrada a la masia, amb boca quadrada d'obra, planta ovoide i fons pla amortitzada pel paviment del segle xviii. També es va trobar un mur de cronologia indeterminada en la paret de la sitja a 2,40 m del paviment.[5] Finalment, es recolliren materials arqueològics dels farciments dels carcanyols de les voltes: fragments de morter, ceràmica de cuina i àmfora romana, fragments de ceràmica decorada en verd i morat, algun reflex metàl·lic i força bols de blaves catalanes i terrissa comuna.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Cal Basté». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Conjunt de Santa Eulàlia de Vilapicina». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Can Basté». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «L'Arxiu participa per quart any consecutiu a la Festa Major de Vilapicina i la Torre Llobeta amb una passejada de barri». Blog de l'Arxiu de Històric Roquetes Nou Barris, 09-10-2018.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Can Basté». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
- Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El tinter, SAL, abril 2003, p. 31.
Enllaços externs
- Can Basté - Lloc web oficial
- «Can Basté». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.