Canòdrom de la Meridiana

Imatge
DadesTipusEdifici Modifica el valor a WikidataArquitecteAntoni Bonet i Castellana
Josep Puig Torné Modifica el valor a WikidataConstrucció1964 Modifica el valor a WikidataData de dissolució o abolició2006 Modifica el valor a WikidataCronologia 1962 – 1963construcció2010 – 2016reconversió Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a WikidataEstil arquitectònicracionalisme arquitectònic Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Congrés i els Indians (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióConcepción Arenal, 165-185 i Riera d'Horta, 3-31 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 39″ N, 2° 11′ 00″ E / 41.42737°N,2.18336°E / 41.42737; 2.18336
Bé integrant del patrimoni cultural catalàId. IPAC41344 Modifica el valor a WikidataBé amb protecció urbanísticaTipusbé amb elements d'interèsId. Barcelona2906 Modifica el valor a Wikidata ActivitatPropietat deAjuntament de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

El Canòdrom de la Meridiana és un edifici situat al carrer de Concepción Arenal, 165-185, cantonada amb el de la Riera d'Horta, 3-31, al barri d'el Congrés i els Indians de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Descripció

Originàriament era un espai dedicat a les apostes i curses de llebrers que ocupava la totalitat de l'illa entre els carrers de Concepción Arenal, Riera d'Horta, Pardo i Ignasi de Ros.[2] Al costat nord es troba l'edifici principal i a la resta se situava l'allargada pista de curses amb els extrems en semicercle.[2]

L'edifici principal és lleuger, de línies senzilles i estructura vista. La seva planta és lenticular i molt transparent, el que li dona un aspecte aeronàutic similar al de les ales dels avions. Les plantes són concèntriques, però tenen un petit desfasament de dos metres. És molt dinàmic per la seva estructura audaç i lleugera. Aquest tractament lleuger es veu reforçat pels materials usats en la construcció: biguetes de secció triangular i calades, coberta amb Viroterm, fusteries metàl·liques tipus Mondragon, laminats metàl·lics en els elements de serralleria o paviments de formigó rentat.[2]

El volum, format per dues plantes paraboloides, se sustenta amb pilars d'acer. La planta baixa es dedicava als espais de servei (caneres, lavabos, oficines, etc.). Va plantejar-se com una extensió de l'espai públic, sobre pilotis. El sostre d'aquesta planta té unes grades al centre i terrasses als costats amb bona visibilitat. La llosa de la coberta, juntament amb les estructures de pales, tenen la funció de protegir del sol a la manera de brise-soleil. A la planta alta, se situava la zona d'apostes i el bar, amb un gran espai de circulació que s'obre a la pista per mitjà de grades en voladís, protegides per un brise-soleil de formigó.[2]

Els forjats són de formigó, les grades de formigó prefabricat i el pla de la coberta es resol amb un aglomerat autoportant amb tela asfàltica acabat amb un àrid. A la façana posterior uns tensors verticals lliguen la estructura al sostre inferior per evitar el balanceig de la coberta. Els acabats són d'una gran cruesa, laminats metàl·lics, paviments de formigó rentat, panells d'aglomerat natural, estucs blancs i ceràmica vidriada en tons marró i groc.[2]

Història

Va ser projectat l'any 1962 per Antoni Bonet i Josep Puig, i construït entre aquesta data i 1963, amb un llenguatge coherent i propi del Moviment Modern.[2] Va obrir les seves portes l'any 1964, tancant-les l'any 2006, essent el darrer canòdrom d'Espanya en funcionament.[2] Prop de 700 llebrers s'estaven en unes gosseres de Santa Coloma de Gramenet i una seixantena participaven en les curses.[3]

L'any 2010, l'edifici va passar a mans municipals i l'espai de la pista es va urbanitzar com a parc públic.[2] El 2016, el nou equipament es va presentar com a Canòdrom, Parc de Recerca Creativa, un connector entre empreses creatives i creadors.[4][2]

Des de novembre del 2020, hi ha l'Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, que es centra en la promoció, foment i formació en tecnologies obertes, democràcia i feminismes.[5]

L'any 2024 va ser inaugurada la reforma de la pista de curses. Ara l’espai és una zona enjardinada on es promouen nous usos per als veïns.[6]

Galeria fotogràfica

  • Vista des de l'est
    Vista des de l'est
  • Interior
    Interior
  • La nova plaça del Canòdrom
    La nova plaça del Canòdrom

Referències

  1. ↑ «Canòdrom Meridiana». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Canòdrom de la Meridiana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ Serra, Catalina «Passat i futur del canòdrom». Ara, 20-03-2016.
  4. ↑ «El Canòdrom es posa en funcionament com a incubadora de projectes de cultura digital i noves tecnologies (dossier de premsa)». Ajuntament de Barcelona, 10-03-2016.
  5. ↑ Siles, Laura «El Canòdrom, convertit en l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica». betevé, 15-04-2021.
  6. ↑ «Barcelona estrena la nova plaça del Canòdrom». El periòdico, 11-06-2024.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canòdrom de la Meridiana
  • «Canòdrom». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Guia temàtica Canòdrom Meridiana: Biblioteca ETSAB». UPCommons.[Enllaç no actiu]