Beatriu de Borbó i de Battenberg
Nom original | (es) Beatriz de Borbón y Battenberg |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) Doña Beatriz Isabel Federica Alfonsa Eugénie Cristina Maria Teresia Bienvenida Ladislàa de Borbón y Battenberg 22 juny 1909 La Granja de San Ildefonso (província de Segòvia) |
Mort | 22 novembre 2002 (93 anys) Roma |
Sepultura | Cementiri Monumental Verano |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Infanta d'Espanya |
Família | Dinastia borbònica |
Cònjuge | Alexandre Torlonia (1935–1986), mort del cònjuge |
Fills | Olimpia Torlonia, Sandra Vittoria Torlonia, Marco Torlonia, Marino Torlonia |
Pares | Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg |
Germans | Maria Cristina de Borbó i de Battenberg Gonçal de Borbó i Battemberg Joan de Borbó i Battenberg Alfons de Borbó i de Battemberg Jaume de Borbó i de Battemberg |
Premis
| |
Beatriu de Borbó i de Battenberg (en castellà: Beatriz de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, 22 de juny de 1909 - Roma, Itàlia, 22 de novembre de 2002), infanta d'Espanya, era la tercera filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.
Biografia
Filla del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, va néixer amb la dignitat d'infanta d'Espanya al Palau Reial del Real Sitio de San Ildefonso el 22 de juny de 1909.[1][2]
Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, va abandonar Espanya juntament amb la resta de la Família Reial.[3]
Va fixar la seva residència a Roma on es casà l'any 1935 amb el noble italià Alessandro Torlonia, príncep de Civitella-Cessi, amb qui tingué quatre fills: Alessandra (1935), Marco (1937), Marino (1939) i Olimpia (1943). Atès que es va casar amb un noble membre d'una dinastia no regnant, va haver de renunciar els seus drets a la successió de la Corona espanyola a l'exili tal com es va recollir a les capitulacions matrimonials.[3][4]
Va morir a la seva residència, el Palau Torlonia de Roma, el 22 de novembre de 2002 i va ser enterrada a la capital italiana. El funeral, celebrat a l'Església de Santa Maria de Montserrat, va comptar amb l'assistència dels reis Joan Carles I i Sofia d'Espanya.[3][4][5]
Ascendents
16. Francesc de Paula de Borbó | ||||||||||||||||
8. Francesc d'Assís de Borbó | ||||||||||||||||
17. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies | ||||||||||||||||
4. Alfons XII d'Espanya | ||||||||||||||||
18. Ferran VII d'Espanya | ||||||||||||||||
9. Isabel II d'Espanya | ||||||||||||||||
19. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies | ||||||||||||||||
2. Alfons XIII d'Espanya | ||||||||||||||||
20. Carles Lluís d'Àustria | ||||||||||||||||
10. Carles Ferran d'Àustria | ||||||||||||||||
21. Enriqueta de Nassau-Weilburg | ||||||||||||||||
5. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena | ||||||||||||||||
22. Josep Antoni d'Àustria | ||||||||||||||||
11. Elisabet Francesca d'Àustria | ||||||||||||||||
23. Maria Dorotea de Württemberg | ||||||||||||||||
1. Beatriu de Borbó | ||||||||||||||||
24. Lluís II de Hessen-Darmstadt | ||||||||||||||||
12. Alexandre de Hessen-Darmstadt | ||||||||||||||||
25. Guillermina de Baden | ||||||||||||||||
6. Enric de Battenberg | ||||||||||||||||
26. Hans Moritz von Hauke | ||||||||||||||||
13. Júlia von Hauke | ||||||||||||||||
27. Sophie Lafontaine | ||||||||||||||||
3. Victòria Eugènia de Battenberg | ||||||||||||||||
28. Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha | ||||||||||||||||
14. Albert de Saxònia-Coburg Gotha | ||||||||||||||||
29. Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg | ||||||||||||||||
7. Beatriu del Regne Unit | ||||||||||||||||
30. Eduard del Regne Unit | ||||||||||||||||
15. Victòria I del Regne Unit | ||||||||||||||||
31. Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld | ||||||||||||||||
Descendència
Fruit del seu matrimoni amb Alessandro Torlonia van néixer quatre fills:
- Alessandra Torlonia i de Borbó (1936-2014).[6]
- Marco Torlonia i de Borbó, príncep de Civitella-Cessi (1937-2014).[7]
- Marino Torlonia i de Borbó (1939-1995).[8]
- Olimpia Torlonia i de Borbó, nascuda el 1943.[4]
Tractaments i títols
Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:
- Sa Altesa Reial la infanta Beatriu d'Espanya (22 de juny 1909 - 14 de gener de 1935).[1][2]
- Sa Altesa Reial la infanta Beatriu, princesa consort de Civitelli-Cessi (14 de gener de 1935 - 11 de maig de 1986).[3][8]
- Sa Altesa Reial la infanta Beatriu, princesa vídua de Civitelli-Cessi (11 de maig de 1986 - 22 de novembre de 2002).[8]
Distincions
Distincions honorífiques espanyoles
Distincions honorífiques estrangeres
- Dama del Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, gran creu (Casa de Borbó-Dues Sicílies).[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Comunicación Oficial» (en castellà). La Vanguardia, 23-06-1909, pàg. 7.
- ↑ 2,0 2,1 «Madrid al Día» (en castellà). ABC, 23-06-1909, pàg. 4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Agències «Mor a Roma la infanta Beatriu de Bobró, tia del Rei» (en castellà). La Vanguardia. Vivir, 23-11-2002, pàg. 12.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Boo, Juan Antonio «Mor a Roma als 93 anys la infanta Beatriu, filla d'Alfons XIIIi tia del Rei» (en castellà). ABC, 23-11-2002, pàg. 21.
- ↑ «La Família Reial acomiada amb tristesa la infanta Beatriu de Borbó» (en castellà). ¡Hola!, 26-11-2002. [Consulta: 2 novembre 2016].
- ↑ Temprano, Miguel. «Sandra Torlonia, la major confident de Joan Carles» (en castellà). La Razón, 10-01-2015. [Consulta: 2 novembre 2016].
- ↑ Font, Consuelo. «Adéu a Marco Torlonia, el cosí polèmic del rei Joan Carles» (en castellà). El Mundo, 10-12-2014. [Consulta: 2 novembre 2016].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Schwartz, Fernando. «Infanta Beatriu de Borbó, última supervivent dels fills d'Alfons XIII» (en castellà). El País, 23-11-2002. [Consulta: 2 novembre 2016].
- ↑ «Dames del Reial Orde de la Reina Maria Lluïsa» (en castellà). Geneall. [Consulta: 3 novembre 2016].
- ↑ «Necrologies (from 1969)» (en anglès i italià). Sacro Militare Ordine Constantiniano di San Giorgio. Arxivat de l'original el 19 d'abril 2016. [Consulta: 3 novembre 2016].