Avet grec
Abies cephalonica  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 38320 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Abies |
| Espècie | Abies cephalonica Loudon, 1824 |
| Distribució | |
 | |
L'avet grec (Abies cephalonica)[1][2] és una espècie de conífera de la família de les pinàcies endèmica de Grècia.[3]
Característiques
És un arbre que ateny els 40 metres d'alçada, de copa ampla i brancatge irregular. Tronc tortuós amb escorça gris pàl·lida, profundament esquerdada, formant plaques quadrangulars. Fulles lineals de 2 a 3 centímetres de longitud, en disposició radial al voltant dels branquillons. Són rígides, presenten un àpex punxegut i una coloració verda i brillant a l'anvers mentre que el revers hi destaquen dues bandes estretes de coloració blanquinosa. Desprenen olor de bàlsam. Forma abundants pinyes d'uns 15 centímetres, sobretot al capdamunt de la copa; les bràctees de les quals sobresurten del con i es tan plegades paral·lelament al mateix con.[2]
-
Fullatge i cons pol·línics -
revers de les fulles -
En el seu hàbitat natural al massís de Panachaiko. -
Il·lustració dels cons femenins madurs (pinyes)
Ecologia i distribució
La seva àrea de distribució natural són les zones muntanyoses de Grècia, en altituds compreses entre els 400 i 1800 metres, resistent a la sequera i baixes temperatures, i tolerant a diversos tipus de sòls. Per la seva resistència a atacs d'insectes i la tolerància a altres factors ambientals és àmpliament cultivada en diversos llocs d'Europa, en especial a Espanya on és una de les 50 coníferes més cultivades.[2][4]
Taxonomia
Pertany a la secció Abies del gènere Abies, grup que engloba els avets de distribució circum-mediterranis, i està estretament relacionat amb l'avet de Bulgària (Abies borisii-regis) considerat un híbrid natural entre aquesta espècies i l'avet blanc (Abies alba).[5]
Referències
- ↑ «avet grec». Termcat. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Jonhson, Owen. Árboles: guía de campo. Barcelona: Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1.
- ↑ «Abies cephalonica Loudon». The Plant List. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ «Abies cephalonica». EUFORGEN. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ «Abies × borisii-regis». The Gymnosperm Database. [Consulta: 2 novembre 2019].