Aspidella terranovica
Aspidella  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
Ediacarià | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Gènere | Aspidella Billings, 1872 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Possiblement nombrosos, vegeu el text. |
Aspidella terranovica és un fòssil ediacarià amb forma de disc.
Morfologia
Aspidella té la forma de disc amb anells concèntrics o radis centrípets. El diàmetre dels Aspidella circulars varia d'1 a 180 mm.[1] Altres Aspidella prenen la forma el·líptica, 3-8 cm de llarg i 1-4 cm d'ample.
Ecologia
La raresa d'individus grossos probablement indica que Aspidella tenia una estratègia r (segons la teoria de selecció R/K) i tenien una gran descendència i la majoria morien joves. Són més comuns en sediments d'aigües profundes.
Descobriment
El 1872, Elkanah Billings descrigué els fòssils d'Aspidella terranovica de Duckworth Street a St. John Terranova sense identificar que es tractava d'animals.[2] Va ser el primer organisme ediacarià descobert. Durant dècades no es va reconèixer que eren del període precambrià fins que ho va determinar Reg Sprigg.[3]
Sistemàtica i taxonomia
Aspidella deriva del diminutiu de l'escut rodó grec aspis (ἀσπίς).
Altres sinònims d'Aspidella:
- Beltanella
- Cyclomedusa
- Glaessneria
- Irridinitus
- Jampolium
- Madigania
- Medusinites
- Paliella
- Paramedusium
- Planomedusites
- Protodipleurosoma
- Tateana
- Tirasiana
- Vendella
Ocurrència
Entre els altres llocs on es troba Aspidella hi ha la Península Bonavista id Mistaken Point de Terranova i la Colúmbia Britànica. Els fòssils d'Aspidella es troben datats en 610 milions d'anys i potser 770 milions d'anys.[4]
Referències
- ↑ Peterson. P. 131
- ↑ Fedonkin, 2007, p. 54.
- ↑ Fedonkin, 2007, p. 51.
- ↑ «Glaciation and ~ 770 Ma Ediacara (?) Fossils from the Lesser Karatau Microcontinent, Kazakhstan». Science Direct, 19, 4, juny 2011, pàg. 867-880.
Bibliografia
- Fedonkin, Mikhaïl Aleksàndrovitx. The rise of animals: evolution and diversification of the kingdom animalia (en anglès). The rise of animals: evolution and diversification of the kingdom animalia, 2007. ISBN 0801886791.
- Gehling, James G.; Narbonne, Guy M.; Anderson, Michael M. «The first named Ediacaran body fossil, "Aspidella terranovica"» (en anglès). Palaeontology, 43, 2000, p.427-456 [Consulta: 14 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
- Peterson, Kevin J., Ben Waggoner and James W. Hagadorn. (2003): "A Fungal Analog for Newfoundland Ediacaran Fossils?" Integrative and Comparative Biology, 43:127–136. Found at «icbi_43_113.127_136.tp». [Consulta: 9 octubre 2012]. - Retrieved July 19, 2007.
Vegeu també
- Organismes ediacarians