Alosa puput grossa
Alaemon alaudipes  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2,8 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22717262 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Eupasseres |
| Família | Alaudidae |
| Gènere | Alaemon |
| Espècie | Alaemon alaudipes (Desf., 1789) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Certhilauda desertorum |
| Protònim | Upupa alaudipes |
| Distribució | |
| Endèmic de | Petit Rann de Kachchh i Parc Nacional del Desert |
L'alosa puput grossa [1] (Alaemon alaudipes) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) adaptat a viure en hàbitats molt àrids del Vell Món.
Morfologia
- Amb 18 – 23 cm de llargària i 33 – 41 cm d'envergadura, és una alosa gran, amb potes llargues i cos esvelt, i un distintiu bec llarg i corbat.
- Color general gris sorra. Pit estriat i ventre blanc. Gropa clara.
- En vol són notables les ales de colors blanc i negre.
- A la cara hi ha taques fosques, que inclouen una línia ocular i una altra des de la part posterior del bec cap arrere.
- La femella és lleugerament més petita .[2]
Alimentació
Cacen en solitari una gran varietat d'insectes, amb predilecció per les larves dels Tenebriònids,[3] que cerquen gratant la sorra amb el bec. Se'ls ha vist menjant els cossos fructífers de determinats fongs.[4]
Reproducció
Es reprodueixen després de les primeres pluges i en anys molt secs poden no reproduir-se.[5] Fan un niu en forma de tassa en un arbust, al contrari que la major part de les aloses que nien en terra.[3][2][6] Allí ponen 2 – 4 ous que els dos pares fan torns per covar. Els joves poden córrer ràpidament abans de poder volar. La femella pot dur a terme exhibicions de distracció quan el jove o el niu es veuen amenaçats.[7]
Hàbitat i distribució
Habita deserts i zones semi-desèrtiques des de les illes de Cap Verd, la major part del nord d'Àfrica i a través de la península Aràbiga fins a Síria, Afganistan, Pakistan i l'Índia. És un ocell sedentari però pot fer moviments erràtics.
Llista de subespècies
Se n'han descrit quatre subespècies:[8]
- Alaemon alaudipes alaudipes (Desfontaines) 1789, Zones desèrtiques d'Àfrica nord-occidental.
- Alaemon alaudipes boavistae Hartert 1917. Illes de Cap Verd.
- Alaemon alaudipes desertorum (Stanley) 1814. Zona costanera del Sudan, Somàlia i Aden.
- Alaemon alaudipes doriae (Salvadori) 1868. Zona oriental de la península Aràbiga, l'Iraq, Iran i nord-oest de l'Índia.
Referències
- ↑ «Alosa puput grossa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20 agost 2024(català)
- ↑ 2,0 2,1 Rasmussen PC & JC Anderton (2005). Birds of South Asia: The Ripley Guide. Volume 2. Smithsonian Institution & Lynx Edicions. p. 309.
- ↑ 3,0 3,1 Felix Rodríguez de la Fuente. Enciclopedia Salvat de la Fauna, 1970. Tom 4. Pàg. 90 -92
- ↑ Alsheikh, A.M. & Trappe, J.M. (1983). "Taxonomy of Phaeangium lefebvrei, a desert truffle eaten by birds". Canadian Journal of Botany 61: 1919–1925
- ↑ Tieleman BI & JB Williams (2002). "Effects of food supplementation on behavioural decisions of hoopoe-larks in the Arabian Desert: balancing water, energy and thermoregulation".PDF Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Animal Behaviour 63: 519–529. doi:10.1006/anbe.2001.1927
- ↑ Tieleman BI, H J Van Noordwijk & JB Williams (2008). "Nest site selection in a hot desert: trade-off between microclimate and predation risk?". The Condor 110 (1): 116–124. doi:10.1525/cond.2008.110.1.116.
- ↑ Ali S & SD Ripley (1986). Handbook of the Birds of India and Pakistan. Volume 5 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 16–19
- ↑ Mayr E & JC Greenway, Jr, ed (1960)Check-list of birds of the World. Volume 9. Museum of Comparative Zoology, Cambridge, Massachusetts. p. 39.