Alopecognathus
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Scylacosauridae |
| Gènere | Alopecognathus Broom, 1915 |
| Espècies | |
| |
Alopecognathus és un gènere extint de sinàpsids de la família dels escilacosàurids que visqueren al sud d'Àfrica durant el Capitanià (Permià mitjà). Se n'han trobat restes fòssils a la província sud-africana del Cap Occidental.[1] Fou descrit a partir d'un crani complet i en gairebé perfecte estat de conservació. Tenia sis dents incisives a cada banda, separades d'una dent canina (ullal) per un diastema de 7 mm, així com sis dents molars situades 15 mm darrere de la canina.[2] El nom genèric Alopecognathus significa 'mandíbula de guineu' en llatí.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Alopecognathus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Broom, 1915, p. 116.
Bibliografia
- Broom, R. «Catalogue of types and figured specimens of fossil vertebrates in the American Museum of Natural History. II.–Permian, Triassic and Jurassic reptiles of South Africa» (en anglès). Bulletin of the American Museum of Natural History, 25, 2, 1915, pàg. 105–164.