Aconitina

Infotaula de compost químicAconitina
Substància químicagrup d'estereoisòmers Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular645,314911 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Aconitum carmichaelii, Aconitum kusnezoffii, Aconitum baicalense, Aconitum ferox, Aconitum flavum, acònit, Aconitum soongaricum, Aconitum sungpanense, Aconitum turczaninowii, Aconitum volubile, Tuliper de Virgínia, Gymnaconitum gymnandrum, Delphinium sclerocladum, tora blava, Aconitum karakolicum, Aconitum japonicum, Aconitum altaicum, Aconitum henryi, tora groga i Aconitum fischeri Modifica el valor a Wikidata
Rolimmunologic adjuvant (en) Tradueix, Voltage-Gated Sodium Channel Agonists (en) Tradueix i toxina Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₃₄H₄₇NO₁₁ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCN1CC2(C(CC(C34C2C(C(C31)C5(C6C4CC(C6OC(=O)C7=CC=CC=C7)(C(C5O)OC)O)OC(=O)C)OC)OC)O)COC Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CCN1C[C@@]2([C@@H](C[C@@H]([C@@]34[C@@H]2[C@H]([C@@H](C31)[C@@]5([C@@H]6[C@H]4C[C@@]([C@@H]6OC(=O)C7=CC=CC=C7)([C@H]([C@@H]5O)OC)O)OC(=O)C)OC)OC)O)COC Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'aconitina o napel·lina és un alcaloide altament tòxic que es troba en totes les parts de la tora blava (Aconitum napellus),[1][2] unit a l'àcid aconític i unes altres bases.[3]

Amb un mil·ligram del tòxic n'hi ha prou per causar la mort d'un adult,[4] més tòxic queconiïna, l’àcid cianhídric i l’arsènic.[5] Només tocar la planta i després tocar amb les mans un aliment o la boca, ja pot alliberar una dosi mortal d'aconitina.[6]

L'aconitina té propietats com a analgèsic, que modifica les terminacions nervioses. És antipirètic, antitussigen i descongestionant (vasoconstrictor). Com és un verí potent i ràpid, tòxic per al cor i el sistema nervós, ja no s'utilitza en la medicina moderna.[7]

A la Unió Europea és prohibit com a substància de productes cosmètics.[8]

En les arts i la criminologia

En el relat El crim de Lord Arthue Savile d'Oscar Wilde serveix de verí.[9] El pare de Leopold Bloom en Ulisses de James Joyce n'engoleix unes pastilles per a suïcidar-se.[10]

El 1988 una perruquera de Vilafranca del Penedès va ser condemnada per un intent d'assassinar el seu home amb aconita. Pretenia que el feia servir per fer créixer els cabells.[11] El metge assassí novayorquès George Henry Lamson (1852-1882) va assassinar el seu sogre amb aquest verí per assegurar-se l'herència. Aprofitava el fet que és molt difícil per detectar post mortem.[12] El 1982, un espió del servei secret de la Romania comunista, la Securitate, va intentar enverinar l'escriptor i dissident Paul Goma (1935-2020), molt crític del règim de Ceausescu, a París.[13]

Referències

  1. ↑ «aconitina». A: Gran enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. 
  2. ↑ «napel·lina». A: Gran enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. 
  3. ↑ «aconitina». Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. [Consulta: 24 juny 2023].
  4. ↑ Blasco, Robert. «La planta més tòxica d’Europa està als Pirineus i us ensenyem a distingir-la». Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron, 19-06-2023. [Consulta: 24 juny 2023].
  5. ↑ Bansell, Xavier «Altissimus creavit de terra medicament» (pdf). Els Cingles de Collsacabra, núm. 53, 2005, pàg. 14.
  6. ↑ Grebennikova, Alexandra «L'herbari forà - La sang de Prometeu». El Periòdic d'Andorra, 23-06-2014.
  7. ↑ «Aconitin Merck». Pharmakoteka: base de dades de medicaments antics. Museu de la Farmàcia Catalana & Universitat de Barcelona. [Consulta: 24 juny 2023].
  8. ↑ «Règlement (CE) No 1223/2009 du Parlement Européen et du conseil du 30 novembre 2009 relatif aux produits cosmétiques. Annexe I: Liste des substances interdites dans les produits cosmétiques» (en francès). Diari Oficial de la Unió Europea, 22-12-2009, pàg. 342/83.
  9. ↑ Wilde, Oscar; Riera Arbussà, Ernest (trad.). El crim de Lord Arthus Savill i altres relatsz. Bambu, 2009, p. 160. 
  10. ↑ Joyce, James; Mallafrè Gavaldà, Joaquim (trad.). Ulisses. 2022. Barcelona: Proa, 1981, p. 784. ISBN 9788475889474. 
  11. ↑ Solar Pagès, Tura «La tora blava, planta assassina». El Punt Avui, 16-06-2023, pàg. 32.
  12. ↑ Macinnis, P. It's True! You Eat Poison Every Day (en anglès). Crows Nest, Austràlia: Allen & Unwin, 2006, p. 80–81. ISBN 9781741146264.. 
  13. ↑ Pelletier, Éric «Une longue histoire». L'Esprés, 20-12-2004.