Abadia de Nostra Senyora d'Alet

DadesTipusAbadia benedictina, catedral i monestir en ruïnes Primera menció escrita1.059Dedicat aBenet de Núrsia CaracterístiquesEstat d'úsruïnósEstil arquitectònicromànicLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaAlet (França)

42° 59′ 45″ N, 2° 15′ 19″ E / 42.9958°N,2.2553°E / 42.9958; 2.2553

Monument històric catalogatData25 març 1922IdentificadorPA00102515Monument històric catalogatData18 febrer 1922IdentificadorPA00102515Monument històric catalogatData1862IdentificadorPA00102515 ActivitatDiòcesibisbat de Carcassona Religiócatolicisme Visitants anuals5.335 (2014)

L'abadia de Nostra Senyora d'Alet és un monestir benedictí romànic construït durant l'edat mitjana i actualment en estat de ruïna, catalogat com a monument històric.^[1]

Fou un establiment religiós fundat el 813 pel comte de Barcelona, Girona i Besalú, Berà I, i la seva esposa Romil·la. El monestir inicial fou sotmès pel comte a l'església de Sant Pere de Roma, al papa Lleó III (795-816) i els seus successors a condició que el papa enviés unes relíquies per la dedicació de l'església de l'abadia i que l'agafés sota la seva protecció especial; l'abadia pagaria per aquesta protecció una lliure de plata cada tres anys. En la carta de fundació, Berà esmenta al seu pare el comte Guillem, mort recentment, el que corroboraria que el comte de Tolosa i duc d'Aquitània que va morir el 812 o 813 era el seu pare.

L'abadia estava situada al Rasès, en les terres que governava Guillemó, fill de Berà per delegació paterna, a la vora de l'Aude a uns 15 km de Carcassona. El segle xiv fou erigida en bisbat.

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 

• Monestirs.cat