298 aC

Infotaula nombre298 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià298 aC (ccxcviii aC)
Islàmic948 aH – 947 aH
Xinès2399 – 2400
Hebreu3463 – 3464
Calendaris hindús-242 – -241 (Vikram Samvat)
2804 – 2805 (Kali Yuga)
Persa919 BP – 918 BP
Armeni-
Rúnic-47
Ab urbe condita456
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
320 aC 310 aC 300 aC - 290 aC - 280 aC 270 aC 260 aC
Anys
301 aC 300 aC 299 aC - 298 aC - 297 aC 296 aC 295 aC

El 298 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Barbat i Centumal (o també any 456 ab urbe condita). La denominació «298 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia. Els Diàdocs

Antiga Roma

  • Aquest any són elegits cònsols Luci Corneli Escipió Barbat i Gneu Fulvi Màxim Centumal.[6]
  • la Lliga samnita forma una aliança amb les ciutats etrusques, amb els umbres, els lucans, els sabins i els gals sènons. Una tribu dels lucans manifesta la seva oposició a l'aliança amb el Sàmnium.[7]
  • Els lucans demanen al Senat Romà ajuda contra els samnites que devasten el seu país, a canvi d'un pacte d'amistat i ostatges. El senat envia ambaixadors als samnites per demanar-los que abandonin el territori ocupat. Els samnites responen que si entren al Sàmnium mai en sortiran vius. El senat declara la guerra als samnites.[8][9]
  • Màxim Centumal és enviat al Sàmnium, mentre que el seu col·lega va a Etrúria, els dos fronts de la Tercera Guerra Samnita, que aquest any s'inicia. Obté una notable victòria sobre els samnites, a prop de Bovianum i després conquereix Aufidena. També guanya algunes batalles contra els etruscs, que li valen els honors d'un triomf.[10]
  • Derrota del cònsol Luci Corneli Escipió Barbat a la batalla de Camerínum la primera de la Tercera Guerra Samnita.[11]

Referències

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXI, fragment
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 84
  4. Pausànias. Descripció de Grècia, X, 34
  5. Pausànias. Descripció de Grècia, X, 19
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 4
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 11
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 12-13
  9. Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, XVIII, 1-2
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 11, 22, 26
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 25