(947) Monterosa
Descobriment | |
---|---|
Descobridor | Friedrich Karl Arnold Schwassmann |
Data de descobriment | 8 febrer 1921 |
Lloc de descobriment | Observatori d'Hamburg-Bergedorf |
Altres designacions | 1921 JD, 1940 GA1, 1958 FF, A906 YK, A910 UA, A919 SF, A919 UD i A921 CC |
Elements orbitals | |
Excentricitat (e) | 0,24765381228688 |
Semieix major (a) | 2,7529609125636 ua |
Periheli (q) | 2,0711796474905 ua |
Afeli (Q) | 3,4347421776368 ua |
Període orbital (P) | 1.668,3935209869 d |
Inclinació (i) | 6,707 ° |
Longitud del node ascendent (Ω) | 48,258045221571 ° |
Argument periheli (ω) | 339,34456758038 ° |
Anomalia mitjana (M) | 260,73043301579 ° |
Característiques físiques | |
Període de rotació | 5,164 h |
Magnitud absoluta | 10,08 |
Més informació | |
Identificador JPL | 20000947 |
(947) Monterosa és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Arnold Schwassmann en 1921 des de l'observatori d'Hamburg-Bergedorf, Bergedorf, Hamburg (Alemanya).
Porta el seu nom en honor de Monterosa, un vaixell en el qual els membres de la universitat d'Hamburg feien travessies per la Mar del Nord.[1]
S'estima que té un diàmetre de 26,90 ± 1,7 km. La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és d'1,06925 ua. El seu TJ és de 3,290.[2]
Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 5,164 hores, amb una variació de lluentor de 9,9 de magnitud absoluta.[2]