Àlvar d'Ors i Pérez-Peix
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 abril 1915 Barcelona |
Mort | 1r febrer 2004 (88 anys) Pamplona (Navarra) |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Central |
Activitat | |
Ocupació | historiador del dret, escriptor, romanista, advocat, professor d'universitat, filòleg clàssic, jurista, voluntari requeté |
Ocupador | Universidad de Granada Universitat de Coïmbra Universitat de Navarra Universitat de Santiago de Compostel·la Instituto Jurídico Español |
Membre de | Institut Arqueològic Alemany Real Academia Galega (membre corresponent) Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei (membre supernumerari de l'Opus Dei) Acadèmia Portuguesa d'Història |
Alumnes | Manuel García Garrido |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Obra | |
Estudiant doctoral | Francisco Samper Polo, Carmen Castillo García i Alejandro Guzmán Brito |
Família | |
Cònjuge | Palmira Lois (1945–2003), mort del cònjuge |
Fills | Miguel d'Ors, Javier d'Ors |
Pares | Eugeni d'Ors i Rovira i Maria Pérez i Peix |
Germans | Víctor d'Ors |
Premis
|
Àlvar d'Ors i Pérez-Peix (Barcelona, 14 d'abril de 1915 — Pamplona, 1 de febrer de 2004) va ser un jurista i professor universitari català, especialista en dret romà i fill d'Eugeni d'Ors i Rovira. Va estudiar a Madrid i a Roma i va ser catedràtic a la Universitat de Granada (1943), Santiago de Compostel·la (1944) i Navarra (1961).[1]
Obres
- Presupuestos críticos para el estudio del derecho romano (1943)
- Epigrafía jurídica de la España romana (1953)
- Derecho privado romano (1968)
Referències
- ↑ «Àlvar d'Ors i Pérez-Peix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.